Canvis

En el terme municipal d'Andilla (400 hbts.) s'han descobert numerosos jaciments que proven l'ocupació humana de les seues terres de forma ininterrompuda des del Mesolític. La vila actual té el seu orige en l'assentament musulmà als peus del seu castell i en la foya del seu mateix nom

En el terme municipal d'Andilla (400 hbts.) s'han descobert numerosos jaciments que proven l'ocupació humana de les seues terres de forma ininterrompuda des del Mesolític. La vila actual té el seu orige en l'assentament musulmà als peus del seu castell i en la foya del seu mateix nom

Andilla va passar a ser capçalera de baronia, patint mil vicissituts. Se sap que a principis del segle XV pertanyia als comtes de Prades i que a mig del  mateix sigle va passar a les mans de D. Manuel Díez de Calatayut, casat en Catalina Lladre de Vilanova, els escuts d'armes del qual es troben esculpits en la portada principal de l'Iglesia parroquial de l'Assunció d'Andilla i, pel matrimoni de la seua filla, a la família Heredia. A causa de la falta de descendència directa dels Heredia va passar a la família Rebolledo, que la va posseir durant el segle XVII i la primera mitat del XVIII.  

Andilla va passar a ser capçalera de baronia, patint mil vicissituts. Se sap que a principis del segle XV pertanyia als comtes de Prades i que a mig del  mateix sigle va passar a les mans de D. Manuel Díez de Calatayut, casat en Catalina Lladre de Vilanova, els escuts d'armes del qual es troben esculpits en la portada principal de l'Iglesia parroquial de l'Assunció d'Andilla i, pel matrimoni de la seua filla, a la família Heredia. A causa de la falta de descendència directa dels Heredia va passar a la família Rebolledo, que la va posseir durant el segle XVII i la primera mitat del XVIII.  

Posteriorment va passar a les mans de la seua filla Juana Díez, casada amb Juan Ferrandis d'Heredia. El senyor Miguel d'Heredia, fill d'aquest matrimoni, no va tindre fills i va anomenar hereu del feu al senyor Lorenzo, fill legítim del seu germà Juan Ferrandis, amb perjuí dels legítims fills de la seua germana la marquesa d'Heredia, consort de Juan Girón de Rebolledo. Per això la senyora Ana de Rebolledo, hereva del títol de l'abans esmentada marquesa, en morir diversos germans, va posar pleit al bastard el senyor Lorenzo i li va guanyar la baronia. A partir de llavors la baronia va ser heretada per descendents, sempre de la família Rebolledo i Heredia, entre els que destacaria el senyor Rodrigo Rebolledo, a qui es deu, la construcció de l'Iglesia de l'Assunció.  

Posteriorment va passar a les mans de la seua filla Juana Díez, casada en Juan Ferrandis d'Heredia. El senyor Miguel d'Heredia, fill d'aquest matrimoni, no va tindre fills i va anomenar hereu del feu al senyor Lorenzo, fill legítim del seu germà Juan Ferrandis, en perjuí dels llegítims fills de la seua germana la marquesa d'Heredia, consort de Juan Girón de Rebolledo. Per això la senyora Ana de Rebolledo, hereva del títol de l'abans esmentada marquesa, en morir diversos germans, va posar pleit al bastard el senyor Lorenzo i li va guanyar la baronia. A partir de llavors la baronia va ser heretada per descendents, sempre de la família Rebolledo i Heredia, entre els que destacaria el senyor Rodrigo Rebolledo, a qui es deu, la construcció de l'Iglesia de l'Assunció.  

No obstant això, en el sigle XVIII, consta El senyor Francisco Xavier de Marcilla, Maestrat de Valéncia, com a senyor territorial de la baronia, que passa dels Rebolledo als Garcés Marcilla, per l'enllaç matrimonial celebrat entre SRA Rosalía Girón de Rebolledo i Llorens i D. Fco. Antonio Garcés de Marcilla i Puigdonfila, en 1757, quedant la baronia en esta família fins a l'abolició dels senyorius territorials. Així en el sigle XIX la baronia d'Andilla continua en mans de la família Marcilla.  

No obstant això, en el sigle XVIII, consta El senyor Francisco Xavier de Marcilla, Maestrat de Valéncia, com a senyor territorial de la baronia, que passa dels Rebolledo als Garcés Marcilla, per l'enllaç matrimonial celebrat entre SRA Rosalía Girón de Rebolledo i Llorens i D. Fco. Antonio Garcés de Marcilla i Puigdonfila, en 1757, quedant la baronia en esta família fins a l'abolició dels senyorius territorials. Així en el sigle XIX la baronia d'Andilla continua en mans de la família Marcilla.