Edició de «Andreu Sempere»

{{Biografia|
| nom = Andreu Sempere
| image = [[File:Andreu Sempere, plafó ceràmic a Alacant.JPG|250px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] 
| ocupació = Mege i humaniste
| data_naix = [[1499]] ? 
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]]
| data_mort = 5 de febrer de [[1572]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
}}
'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]], [[1499]] ¿? - † [[Valéncia]], [[5 de febrer]] de [[1572]]). Mege i humaniste [[Comunitat Valenciana|valencià]]. 

Andreu Sempere fon Doctor en Medicina. Catedràtic de Gramàtica i Retòrica per l'[[Universitat de Valéncia]]. Escrigué manuals i tractats i també poesia. Escrigué la primera gramàtica de la [[llengua valenciana]] en l'any [[1546]].

== Biografia ==
Andreu Sempere naix en Alcoy, encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en l'any [[1499]] i atres uns anys despuix, entre els anys [[1500]] i [[1510]]. El seu germà, [[Jeroni Sempere]], fon també escritor i poeta.   

El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'[[humanisme]]. És l'época de màxim apogeu intelectual de l'[[Universitat de Valéncia]] a on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el [[Regne de Valéncia]] fins a la vinguda de l'[[ilustració]].

De jove va estudiar medicina encara que no se sap a on, pot ser ho fera en [[París]] o en [[Montpellier]]. Pareix que fon discípul del célebre mege [[Lluís Collado]], apassionat defensor dels mètodos experimentals que propugnava Vesalio. Pero serà en el camp de la filologia -la gramàtica, la retòrica i l'eloqüència- a on mostrarà Sempere el seu esperit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina. 

A partir de l'any [[1539]] donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys més tart, en [[1546]], es publicà en [[Valéncia]] la primera edició de la seua Gramàtica en [[llengua valenciana]] i [[llatí]], feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de [[Cagliari]], en l'illa de [[Sardenya]], a on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.   

Entre els anys [[1556]] i [[1558]] va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com, de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys més tart, el dia 5 de febrer de l'any 1572.

Andreu Sempere fon un "clàssic" en les ciències i en les lletres. En les ciències va ser mege format en els nous mètodos experimentals del célebre mege [[Vesalio]] basats en l'observació i en l'anatomia positiva. I com a clàssic de les lletres va ser batallador docent d'un llatí verdaderament "ciceronià", en contra dels pseudodialèctics que preconisaven idees migevals estèrilment escolàstiques. Fon un esperit sintetisador (mege, pedagoc, filòlec, mestre de la teoria lliterària, poeta llatí), un producte típic del [[renaiximent]], un clàssic espècimen del "homo universalis" que es manifesta com un home de cultura integral, un "humaniste" en la més ampla accepció del terme que va utilisar el [[llatí]] i la [[llengua valenciana]].

== Gramàtica de Sempere ==

El títul de la seua primera ''Grammaticae'' fon ''Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio'' i comprenia dos llibres, un d'''Etymologia'', i l'atre de ''Syntaxis'', materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, fon editada per primera volta en [[llengua valenciana]] en l'any [[1546]], en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valéncia en l'any [[1560]], la trobarem escrita devall del títul que l'ha fet famosa: ''Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.'' 

La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, en l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el [[sigle XVI]], dos edicions en [[Barcelona]] els anys [[1570]] i [[1637]], dos edicions en Cagliari (Sardenya) en [[1557]] i [[1583]], i més de vint edicions en [[Mallorca]] en el [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.

El gramàtic Andreu Sempere fon un dels hòmens més instruïts del seu temps. L'humaniste aragonés, [[Joan Llorenç Palmireno]], mestre de gramàtica en [[Alcoy]], el definix en els seus escrits com:

{{Cita|l'Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varon dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató.}} (Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.

En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual fon usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere estigué en Mallorca, es ahí a on va triumfar la seua ''Grammatica'', i inclús des de l'any [[1774]] s'editarà en [[Mallorquí|mallorquí]], sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.

El prestigi de la ''Grammaticae'' fon molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del [[sigle XVI]] fins quasi a l'any [[1847]]. Recordem la referència que va fer d'ella en l'any [[1774]] l'erudit d'[[Oliva]], [[Gregori Mayans]]:

{{Cita|El Consell, sense averlo yo suplicat, va manar que la meua Gramàtica s'ensenyara en totes les universitats de la Corona d'Aragó. Els mallorquins varen representar per voler continuar ab la Gramàtica d'Andrés Semper escrita en mallorquí. Els catalans per no deixar l'ensenyança en la seua llengua.}}

En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, 2010) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu lo següent: 

{{Cita|S'ha de tindre present la gramàtica valenciano-llatina de l'alcoyà Andreu Sempere, que duya per títul Andreae Semperi, valentinii alcodiani, doctoris medici, Gramaticae latinae Institutio, que conegué més de trenta edicions del sigle XVI al XIX.}}

[[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]], en la seua conferència titulada ''La llengua valenciana i els nostres clàssics'', diu:

{{Cita|Portada de la "Grammatica valenciano-latina", del mege i excels humaniste Andreu Sempere, de la que se'n feren prop de quaranta edicions: la primera en Valéncia l'any 1546, seguint-li sis més durant el sigle XVI, dos en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos en Caller (Sardenya) els anys 1557 i 1583, i més de vint en Mallorca en els sigles XVII, XVIII i XIX. En tots estos llocs s'estudià el llatí, durant molts anys, en una Gramàtica Valenciana. La present edició és de Palma de Mallorca de l'any 1749}}

== Referències ==
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3018&tit=Andreu%20Sempere,%20Gramatica%20Valenciano-Llatina.%201546.%20Segle%20d%B4Or%20de%20la%20Llengua%20Valenciana:%20XV%20i%20XVI Andreu Sempere, gramatica valenciano-llatina 1546 - Teresa Puerto - Cardona Vives]
* Luján Atienza, Ángel Luis, «Andrés Sempere», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia

== Bibliografia ==
* Bomartí Sánchez, Virginia, Humanistas europeos (siglos XIV y XVI), Madrid, Editorial Complutense, 2006, ISBN 978-84-7491-824-3
* Martínez López, Manuel. 27 alicantinos ilustres: viaje al fondo de la provincia (en [[castellà]]). Sant Vicente (Alicante): Club Universitario, 2004. ISBN 84-8454-321-8
* Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia, chromnológicamente ordenados desde el año 1238, de la christiana conquista de la misma ciudad, hasta el de 1747 (en castellà). Tomo I. Valéncia. Joseph Estevan Dolz, impressor del S. Oficio, Año 1747

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|People of Alcoi}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Alcoyans]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Humanistes]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]