109 448
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 30:
Llínea 30: − + Llínea 38:
Llínea 38: − + − + − +
→Gramàtica de Sempere
== Gramàtica de Sempere ==
== Gramàtica de Sempere ==
El títul de la seua primera ''Grammaticae'' va ser ''Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio'' i comprenia dos llibres, un d´''Etymologia'', i l'atre de ''Syntaxis'', materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada per primera vegada en [[Llengua valenciana]] en [[1546]], en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valencia en l'any [[1560]], la trobarém escrita davall el títul que l'ha fet famosa: ''Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.''
El títul de la seua primera ''Grammaticae'' va ser ''Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio'' i comprenia dos llibres, un d´''Etymologia'', i l'atre de ''Syntaxis'', materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada per primera vegada en [[Llengua valenciana]] en l'any [[1546]], en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valencia en l'any [[1560]], la trobarém escrita davall el títul que l'ha fet famosa: ''Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.''
La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, en l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el [[sigle XVI]], dos edicions en [[Barcelona]] els anys [[1570]] i [[1637]], dos edicions en Cagliari (Sardenya) en [[1557]] i [[1583]], i més de vint edicions en [[Mallorca]] en el [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.
La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, en l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el [[sigle XVI]], dos edicions en [[Barcelona]] els anys [[1570]] i [[1637]], dos edicions en Cagliari (Sardenya) en [[1557]] i [[1583]], i més de vint edicions en [[Mallorca]] en el [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.
{{Cita|l'Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varon dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató.}} (Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.
{{Cita|l'Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varon dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató.}} (Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.
En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí on va triumfar la seua ''Grammatica'', i inclús des de [[1774]] s'editarà en [[Mallorquí|mallorquí]], sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.
En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí a on va triumfar la seua ''Grammatica'', i inclús des de l'any [[1774]] s'editarà en [[Mallorquí|mallorquí]], sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.
El prestigi de la ''Grammaticae'' va ser molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del [[sigle XVI]] fins quasi l'any [[1847]]. Recordem la referència que va fer d'ella l'any [[1774]] l'erudit d'[[Oliva]], [[Gregori Mayans]]:
El prestigi de la ''Grammaticae'' va ser molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del [[sigle XVI]] fins quasi a l'any [[1847]]. Recordem la referència que va fer d'ella en l'any [[1774]] l'erudit d'[[Oliva]], [[Gregori Mayans]]:
{{Cita|El Consell, sense averlo yo suplicat, va manar que la meua Gramàtica s'ensenyara en totes les universitats de la Corona d'Aragó. Els mallorquins van representar per voler continuar ab la Gramàtica d'Andrés Semper escrita en mallorquí. Els catalans per no deixar l'ensenyança en la seua llengua.}}
{{Cita|El Consell, sense averlo yo suplicat, va manar que la meua Gramàtica s'ensenyara en totes les universitats de la Corona d'Aragó. Els mallorquins varen representar per voler continuar ab la Gramàtica d'Andrés Semper escrita en mallorquí. Els catalans per no deixar l'ensenyança en la seua llengua.}}
En el pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu lo següent:
En el pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu lo següent: