Canvis

[[1198]] [[Aben Al Abbar]], historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), …

[[1198]] [[Aben Al Abbar]], historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), …

== Sigle XIII – el romanç valencià ==

== [[Sigle XIII]] – el [[romanç valencià]] ==

[1200] Epístola farsida “Mila in gallicantu” encontrada en la Catedral de Valéncia en donde a partir del folio 161 anotaciones en romanç pla.  

[[1200]] La epístola “planchs de Sen Esteve” explicaciones en romanç pla baix textos en [[llatí]]; ‘esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam …’, ……..  

[1250] “Carta puebla de los moros de Uxó” escrito en romance valenciano, dice: ‘En el nom de Deu piados e misericordios, oracio feta per nostre senyor Dios sobre tots los apostols …’.  

[[1200]] Epístola farsida “Mila in gallicantu” trovada en la [[Catedral de Valéncia]] a on a partir de la fulla 161 anotaciones en romanç pla.  

[1261] Els Furs del Regne de Valencia, que es trobem en la vitrina d’honor del Salo Foral de Valéncia, varen ser escrits en llatí, despuix per a que els valencians de tot el Regne els entenguerem i poguerem cumplirlos, ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava, el Romanç. Més de cent voltes apareéis al furs, ‘…arromançat pero lo senyor rey …’.  

 

[[1261]] [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], que es trobem en la vitrina d’honor del Salo Foral de Valéncia, varen ser escrits en llatí, despuix per a que els valencians de tot el Regne els entenguerem i poguerem cumplirlos, el rei [[Jaume I]] ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava, el Romanç. Més de cent voltes apareéis en els furs, ‘…arromançat pero lo senyor rey …’.  

Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ………  

Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ………  

[1261] Als Furs de Valéncia es certifica que el poble valencià parla romanç, ‘Los jutges en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies sorites a les parts que les demanen …’.  

1261 En els Furs de Valéncia es certifica que el poble valencià parla romanç, ‘Los jutges en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies sorites a les parts que les demanen …’.  

[1265] Guillem Jaffer en "Declaracions dels duptes sobre los furs nous" en romanç pla.  

[[1265]] [[Guillem Jaffer]] en "Declaracions dels duptes sobre los furs nous" en romanç pla.  

[1270] Document firmat en Alacant que diu ‘… si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l’influencia (lingüística) del notari qui era valencià…’.  

[[1270]] Document firmat en [[Alacant]] que diu ‘… si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l’influencia (lingüística) del notari qui era valencià…’.  

[1279] Ibn Albaithar deja en sus escritos hablar su lengua materna.  

[[1279][ [[Ibn Albaithar]] deixà en els seus escrits parlar la seua llengua materna.  

[1283] En prosa juridica valenciana se escribe “El libre del Consolat de Mar”.  

[[1283]] En prosa juridica valenciana s'escriu “El libre del Consolat de Mar”.  

[1285] En la Cronica de Bernat Desclot, valencià (A. Ubieto: “B. Desclot: un historiador valenciano recuperado”, O. R. V ., Tom II, pp. 227-236). En l’apartat 312 diu: ‘E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l’alcayt a Don Pelegri que’l esperas I poch, que ades l’auria. E mentre que ell l’esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya’s e gita’s l’aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri. I [un] sarray quisabia notre latí, que era de Cullera (cap. 312). D’atre moro de Villena diu que “era latinat’ (cap. 411).  

[[1285]] En la Cronica de [[Bernat Desclot]], valencià (A. Ubieto: “B. Desclot: un historiador valenciano recuperado”, O. R. V ., Tom II, pp. 227-236). En l’apartat 312 diu: ‘E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l’alcayt a Don Pelegri que’l esperas I poch, que ades l’auria. E mentre que ell l’esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya’s e gita’s l’aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri. I [un] sarray quisabia notre latí, que era de Cullera (cap. 312). D’atre moro de Villena diu que “era latinat’ (cap. 411).  

[1290] Ibn Chobair nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març).....

[[1290]] [[Ibn Chobair]] nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març).....

== Sigle XIV – la llengua valenciana en la reconquista ==  

== Sigle XIV – la llengua valenciana en la reconquista ==