Canvis

m
Text reemplaça - ' d´' a ' d''
Llínea 117: Llínea 117:  
[1472] Joan Esteve en su obra "Liber Elegantiarum", diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et valentiana lingua exactissima iligencia emmendatus...’.  
 
[1472] Joan Esteve en su obra "Liber Elegantiarum", diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et valentiana lingua exactissima iligencia emmendatus...’.  
   −
[1475] En “l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró”, es parla d´una biblia ‘de forma major en lengua valenciana, de emprempta, en paper, …’.  
+
[1475] En “l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró”, es parla d'una biblia ‘de forma major en lengua valenciana, de emprempta, en paper, …’.  
    
[1477] En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio’.  
 
[1477] En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio’.  
Llínea 231: Llínea 231:  
[1600] Francisco Diago en su “Libro Primero de la Historia de San Vicente”, trobem a la pàgina 109 : ‘Predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...’.  
 
[1600] Francisco Diago en su “Libro Primero de la Historia de San Vicente”, trobem a la pàgina 109 : ‘Predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...’.  
   −
[1600] En l´obra “Romances, en Romancero general”, d´autor anónim, podem llegir: ‘Son Celestinas del nuevo. / Ya saben hablar frances, / Italo, inglés y caldeo, / Vergamasco y valenciano, / Portugues, morisco y griego …’.  
+
[1600] En l´obra “Romances, en Romancero general”, d'autor anónim, podem llegir: ‘Son Celestinas del nuevo. / Ya saben hablar frances, / Italo, inglés y caldeo, / Vergamasco y valenciano, / Portugues, morisco y griego …’.  
    
[1600] Y hablando de ciertos vecinos de Cortes de Pallás, dice que ‘pareçio por una çedula de recibo fecha en valençiano...’ Fray Benjamín Agulló Pascual: “Los moriscos de Valencia y Fray Bartolomé de los Angeles”; “Crónica de la XIII Asamblea de los Cronistas del Reino de Valencia” en pág. 181.  
 
[1600] Y hablando de ciertos vecinos de Cortes de Pallás, dice que ‘pareçio por una çedula de recibo fecha en valençiano...’ Fray Benjamín Agulló Pascual: “Los moriscos de Valencia y Fray Bartolomé de los Angeles”; “Crónica de la XIII Asamblea de los Cronistas del Reino de Valencia” en pág. 181.  
Llínea 253: Llínea 253:  
[1629] Antonio Vázquez de Espinosa en “Compendio y descripción de las Indias Occidentales”. En la Primera parte, diu: ‘......la diversidad de naciones que en diferentes tiempos vinieron a España causaron diversidad de lenguas, como son la vizcaína, valenciana, catalana, portuguesa, gallega y otras diferentes …’.  
 
[1629] Antonio Vázquez de Espinosa en “Compendio y descripción de las Indias Occidentales”. En la Primera parte, diu: ‘......la diversidad de naciones que en diferentes tiempos vinieron a España causaron diversidad de lenguas, como son la vizcaína, valenciana, catalana, portuguesa, gallega y otras diferentes …’.  
   −
[1632] “Últim testament d’Ipolita Soler, muller de Felis Bru, ciutadà.... (19-10-1632)”. A. R. V., Clero, caixa 1050, lligall 388, pàg. 1. llegim: ‘octubre, 19. Xàtiva. Entre les raons aduides pel Dr. Mathias Bosch (regidor de S. Felipe) en defensa d´un dels hereus (el canonge Bru) se llig la següent frase: Por si se duda esto lo fundo con tres textos, el uno en lengua valenciana, que es el fuero 3º...el otro en latín... y el otro en lengua castellana…’.  
+
[1632] “Últim testament d’Ipolita Soler, muller de Felis Bru, ciutadà.... (19-10-1632)”. A. R. V., Clero, caixa 1050, lligall 388, pàg. 1. llegim: ‘octubre, 19. Xàtiva. Entre les raons aduides pel Dr. Mathias Bosch (regidor de S. Felipe) en defensa d'un dels hereus (el canonge Bru) se llig la següent frase: Por si se duda esto lo fundo con tres textos, el uno en lengua valenciana, que es el fuero 3º...el otro en latín... y el otro en lengua castellana…’.  
    
[1636] Diego Castellar en “Memorial en defensa de la lengua catalana, para que se predique en ella en Cataluña” leemos: ‘...En Valencia los más son bilingües, sin que se hagan estoruo en la pronunciación las dos lenguas Valenciana y Castellana’.  
 
[1636] Diego Castellar en “Memorial en defensa de la lengua catalana, para que se predique en ella en Cataluña” leemos: ‘...En Valencia los más son bilingües, sin que se hagan estoruo en la pronunciación las dos lenguas Valenciana y Castellana’.  
Llínea 442: Llínea 442:  
[1979] Josep Tarradellas (Presidente de la Generalitat Catalana) en una entrevista para el diario Las Provincias afirma : ‘… lo de los países catalanes es una fantasía, …. Valéncia tiene su propia personalidad (lengua, historia, …) … hay regiones en España como Valéncia, como Cataluña, como Baleares que tienen lenguas que vienen del mismo tronco (latín) …’.  
 
[1979] Josep Tarradellas (Presidente de la Generalitat Catalana) en una entrevista para el diario Las Provincias afirma : ‘… lo de los países catalanes es una fantasía, …. Valéncia tiene su propia personalidad (lengua, historia, …) … hay regiones en España como Valéncia, como Cataluña, como Baleares que tienen lenguas que vienen del mismo tronco (latín) …’.  
   −
[1980] Aleixandre Cirici, ponent catalá en la Assamblea de parlamentaris del Consell d´Europa sobre llengües minoritaries: ‘nuestra lengua ha tenido el desarrollo literar  
+
[1980] Aleixandre Cirici, ponent catalá en la Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre llengües minoritaries: ‘nuestra lengua ha tenido el desarrollo literar  
    
[1980] Francisco Giner, diplomado en fonética evolutiva por la Universidad de Sorbona publica “Aclaraciones al libro del sr. Sanchís Guarner” en el que se hace hace una serie de rectificaciones a los errores lingüísticos en el libro aparecidos en libro de Guarner “la llengua dels valencians” en donde queda patente la falta de cientifismo y rigor de los escritos de Guarner, algo ya denunciado por Antonio Ubieto. Al final de sus aclaraciones encontramos, ‘Todo ello, nos demuestra muy a las claras, que el valenciano ha evolucionado separadamente y de una manera muy distinta ala catalán, …’.  
 
[1980] Francisco Giner, diplomado en fonética evolutiva por la Universidad de Sorbona publica “Aclaraciones al libro del sr. Sanchís Guarner” en el que se hace hace una serie de rectificaciones a los errores lingüísticos en el libro aparecidos en libro de Guarner “la llengua dels valencians” en donde queda patente la falta de cientifismo y rigor de los escritos de Guarner, algo ya denunciado por Antonio Ubieto. Al final de sus aclaraciones encontramos, ‘Todo ello, nos demuestra muy a las claras, que el valenciano ha evolucionado separadamente y de una manera muy distinta ala catalán, …’.  
Llínea 556: Llínea 556:  
Joan Roïç de Corella, traduix "Vida de Iesuchrist" de Lodulf de Saxonia, 1486, 'trelladada de lati en valenciana lengua'.
 
Joan Roïç de Corella, traduix "Vida de Iesuchrist" de Lodulf de Saxonia, 1486, 'trelladada de lati en valenciana lengua'.
   −
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, 'escrit en latina et valentiana lingua'. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d´una llengua romanica.
+
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, 'escrit en latina et valentiana lingua'. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d'una llengua romanica.
   −
Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix "Lo carcer d´amor", 'traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'. També va traduir "La revelacio del benaventurat apòstol Pau" i "Cordial d´anima, abdós en Valencia 1495, 'de vulgar idioma castella en valenciana prosa'.
+
Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix "Lo carcer d'amor", 'traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'. També va traduir "La revelacio del benaventurat apòstol Pau" i "Cordial d'anima, abdós en Valencia 1495, 'de vulgar idioma castella en valenciana prosa'.
    
Marti de Viciana, naixcut en Burriana en 1502, diu "la Lengua Valenciana es hija y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación".
 
Marti de Viciana, naixcut en Burriana en 1502, diu "la Lengua Valenciana es hija y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación".
Llínea 566: Llínea 566:  
Joan Bonlabij, catala de Tarragona, traduix "Blanquerna" de Ramon Llull, Valencia 1521, 'traduit en la lengua valenciana'.
 
Joan Bonlabij, catala de Tarragona, traduix "Blanquerna" de Ramon Llull, Valencia 1521, 'traduit en la lengua valenciana'.
   −
En 1569, l´humaniste Llorenç Palminero, natural d´Arago, publicà un "Vocabulario del Humanista" en el que al traduir les equivalencies del llati en llengua vulgar explica "si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, o Francés, o lengua Portuguesa".
+
En 1569, l´humaniste Llorenç Palminero, natural d'Arago, publicà un "Vocabulario del Humanista" en el que al traduir les equivalencies del llati en llengua vulgar explica "si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, o Francés, o lengua Portuguesa".
    
Gregori Mayans i Ciscar, intelectual de talla europea, cap de l´Ilustracio "Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión".
 
Gregori Mayans i Ciscar, intelectual de talla europea, cap de l´Ilustracio "Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión".
Llínea 572: Llínea 572:  
Salvador de Madariaga diu que la lengua valenciana "difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos".
 
Salvador de Madariaga diu que la lengua valenciana "difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos".
   −
Marcelino Menéndez Pelayo diu en el prolec d´un llibre de Teodor Llorente "Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza".  
+
Marcelino Menéndez Pelayo diu en el prolec d'un llibre de Teodor Llorente "Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza".  
    
En la "Enciclopedia de la cultura española", Publicada per l´Editora Nacional en 1963, definix el valencià com "lengua autoctona de la mayor parte del Reino de Valencia".
 
En la "Enciclopedia de la cultura española", Publicada per l´Editora Nacional en 1963, definix el valencià com "lengua autoctona de la mayor parte del Reino de Valencia".
Llínea 581: Llínea 581:  
Tan radical cambio en una resolución corporativa de esa importancia, sin que, al parecer haya habido acuerdo en tal sentido, es de suma gravedad y da pábulo a pensar en intromisiones pancatalanistas, tras el fallecimiento –1 de julio de 1964- de Julio Casares
 
Tan radical cambio en una resolución corporativa de esa importancia, sin que, al parecer haya habido acuerdo en tal sentido, es de suma gravedad y da pábulo a pensar en intromisiones pancatalanistas, tras el fallecimiento –1 de julio de 1964- de Julio Casares
   −
Joan Reglà, Catedratic d´Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista "els pioner aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va a haver prevalencia d´un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com Roque Chabás, Honorio García, Carreras Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez-Bayarri i un llarc etcetera.
+
Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista "els pioner aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va a haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com Roque Chabás, Honorio García, Carreras Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez-Bayarri i un llarc etcetera.
   −
Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d´acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).
+
Ni en castellà, ni en frances, ni occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua propia llengua. Ademés, això es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d'acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors migevals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).
    
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
 
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del món per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
Llínea 633: Llínea 633:  
1468, apud ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a Joan de Pròxita) que, en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d’alt gentil estil en vulgar de valenciana prosa Joan Roïs de Corella: “Parlament en casa de Berenguer Mercader”. Vid. M. de Montoliu: “Un escorç en la poesia i la novel.lística dels sigles XIV i XV”, pag. 154. Copiat de A. Ferrando: “Consciencia idiomatica..”. pag. 47
 
1468, apud ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a Joan de Pròxita) que, en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d’alt gentil estil en vulgar de valenciana prosa Joan Roïs de Corella: “Parlament en casa de Berenguer Mercader”. Vid. M. de Montoliu: “Un escorç en la poesia i la novel.lística dels sigles XIV i XV”, pag. 154. Copiat de A. Ferrando: “Consciencia idiomatica..”. pag. 47
   −
1475, Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d´abril de 1475, es parla d´una biblia “de forma major en lengua valenciana, de emprempta”, i en un altre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –segueix dient Sanchis Guarner (sic)– s´esmenta “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, amb cobertes de fust amb quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48
+
1475, Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major en lengua valenciana, de emprempta”, i en un altre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –segueix dient Sanchis Guarner (sic)– s´esmenta “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, amb cobertes de fust amb quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48
    
1477, Valencia En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995
 
1477, Valencia En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995
Llínea 752: Llínea 752:  
1261.- Els FURS DEL REGNE DE VALENCIA, que es troben en la vitrina d’honor del Salo Foral de l’Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà els aprovà, els signà i els jurà el 7 d’abril de 1261. Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio, “...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).  
 
1261.- Els FURS DEL REGNE DE VALENCIA, que es troben en la vitrina d’honor del Salo Foral de l’Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà els aprovà, els signà i els jurà el 7 d’abril de 1261. Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio, “...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).  
   −
Especialment significatiu en “De sentencies, d´actes, de citacions....”.Diu: "Los jutges en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies scrites a les parts que les demanen".
+
Especialment significatiu en “De sentencies, d'actes, de citacions....”.Diu: "Los jutges en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies scrites a les parts que les demanen".
    
EXPOSICIO BREU DEL CANON Guillem Angles (c.1290-136: "Comença la exposicio breu en romanç del Canon y del himno angelico del Sançtus"
 
EXPOSICIO BREU DEL CANON Guillem Angles (c.1290-136: "Comença la exposicio breu en romanç del Canon y del himno angelico del Sançtus"
Llínea 777: Llínea 777:  
Cervero, 1414.- Segons D Lluis Cervero, en un protocol del notari Bonamat Ferrer, hui desaparegut del seu lloc, es fa constar lo següent “En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana, en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans”.
 
Cervero, 1414.- Segons D Lluis Cervero, en un protocol del notari Bonamat Ferrer, hui desaparegut del seu lloc, es fa constar lo següent “En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana, en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans”.
   −
1418.- Guillem de Copons (1350-c.1420) diu que posa “en lengua valenciana” el llibre del Tresor per a “donar delit a un seu special senyor e amich (Pere d´Artes), e als de lsa nacio desus dita”.
+
1418.- Guillem de Copons (1350-c.1420) diu que posa “en lengua valenciana” el llibre del Tresor per a “donar delit a un seu special senyor e amich (Pere d'Artes), e als de lsa nacio desus dita”.
    
1458.- CANONIZACIO DE SANT VICENT FERRER. La proclamacio de dita Canonisacio fon el 29 de juny de 1455 per Calixte III. S’escrigue el 1 d’octubre de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: “In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.
 
1458.- CANONIZACIO DE SANT VICENT FERRER. La proclamacio de dita Canonisacio fon el 29 de juny de 1455 per Calixte III. S’escrigue el 1 d’octubre de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: “In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.
Llínea 807: Llínea 807:  
Que el valencià siga una llengua no es cap plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans Josef Niederehe)
 
Que el valencià siga una llengua no es cap plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans Josef Niederehe)
   −
Dietari del capella d´Alfons el Magnànim. 1438.
+
Dietari del capella d'Alfons el Magnànim. 1438.
 
De la nobla ciutat de Valencia:
 
De la nobla ciutat de Valencia:
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
109 448

edicions