Edició de «Antàrtica»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg|right|thumb|250px|L'Antàrtica vista des de l'espai]]
 
[[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg|right|thumb|250px|L'Antàrtica vista des de l'espai]]
L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtida''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral d'[[Amèrica del Sur]].
+
L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtida''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Amèrica del Sur]].
  
 
Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.
 
Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.
  
Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.
+
Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es només fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.
  
És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més devall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.
+
És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.
  
 
El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .
 
El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm .
  
La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].
+
La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]].
  
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i  la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.
+
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gel de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i  la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Antarctica}}
 
{{Commonscat|Antarctica}}
{{DGLV|Antàrtic}}
 
  
[[Categoria:Antàrtica]]
 
 
[[Categoria:Continents]]
 
[[Categoria:Continents]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: