Canvis

== Marxisme ==

== Marxisme ==

{{AP|Marxisme}}

{{AP|Marxisme}}

El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme. El Marxisme original es reivindica [[Comunisme|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a mètodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts davall distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles. Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats després de temps de crisis. Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, la qual cosa genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en la [[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], així com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució Xina|Xina]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]]. La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]). La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la quantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a Marx el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha sigut reeixida.

El [[marxisme]] argumenta a favor de propietat colectiva dels [[mijos de producció]], i l'eventual abolició de l'Estat i les classes socials, en una etapa intermedia crida [[dictadura del proletariat]] en la qual "el proletariat organisat en classe dominant" eliminarà els vestigis de capitalisme. El Marxisme original es reivindica [[Comunisme|comunista]] i critica a atres corrents socialistes per les seues llimitacions o la seua posada en pràctica. Hi ha diversos tipo i corrents dins del marxisme. No obstant això, en l'essencial totes compartixen les seues principals idees i qüestions centrals. Algunes d'estes són el [[materialisme històric]] i la [[dialèctica]], com a métodos d'anàlisis de circumstàncies històriques i actuals; la crítica frontal a les arrels del [[sistema capitalista]] i les seues distintes contradiccions socials, els seus aparells de coerció (encoberts davall distintes formes i règims polítics) i elements vestigials del [[feudalisme]] i el [[Antic Règim]] com la [[monarquia]], l'[[absolutisme]], o el [[clero]]; el [[socialisme científic]], com corrent intelectual diferenciada dins del [[socialisme]]; la tradició del [[moviment obrer]], anàlisis de les seues derrotes i lluites i defensa de les seues conquistes, junt en atres [[moviments socials]]; defensa de la [[consciència de classe]], enfront de l'[[alienació]] i la [[falsa consciència]], i crítica a les distintes formes d'opressió i injustícies, com a mijà per a impulsar la lluita per l'abolició de les classes socials i tota font d'opressió mateixa; defensa de la [[revolució social]] i del [[control obrer]], com a forma d'acabar en el sistema capitalista i conseguir estadis irreversibles de societat comunista, igualitària i avançada, sense classes i sense Estat, en un fortíssim desenrollam dels mijos de producció, de la cultura i les llibertats; rebuig i crítica al [[imperialisme]] i la seua política, que veu en la guerra un negoci, i una eixida a les crisis cícliques, i comporta la colonisació, subdesenroll i sometiment de pobles. Hi ha certes versions simplificades o distorsionades del marxisme, producte en la majoria de casos de la ideologia dominant de certs règims polítics sorgits en el si d'una revolució socialista inacabada, al voltant del seu propi debilitament, en les que històricament han buscat donar justificació i soport ideològic a aparells d'Estat de caràcter burocràtic, en part heretats del vell sistema, en part desenrollats després de temps de crisis. Estos periodos de crisis sorgixen a causa de l'acumulació de successives derrotes de la revolució en la dinàmica internacional, la qual cosa genera una situació d'aïllament, de gradual recuperació del capitalisme estranger i les seues velles potències, de fustigació, bloqueig, carestia, falta d'ajuda i recursos, i atres tantes dificultats internes, per no parlar de l'amenaça de guerra civil o invasió estrangera, etc.; situació que provoca estancament i impedix avançar cap a la construcció del [[socialisme]], i superació total del capitalisme i la seua antiga burocràcia, que per un temps persistix i, de prolongar-se massa, acaba per reimplantar-se adoptant noves formes polítiques de coerció, o donant lloc a la reaparación de velles formes d'opressió i relacions socials, minant les bases del nou sistema i impedint que este es consolide, fins al seu afonament; açò va ocórrer històricament en la [[Unió Soviètica]] des de mijos del [[periodo d'entreguerres]], coincidint en el fracàs de la [[Revolució del proletariat|revolució proletària]] o [[Revolució social|socialista]] en [[Revolució de Novembre|Alemanya]] i [[República Soviètica Hongaresa|Hongria]], en [[Europa Central]], així com en [[Repúbliques Soviètiques|Europa De l'Est]], [[República Socialista Soviètica Persa|Pèrsia]], i més tart [[Revolució Xina|Xina]], i en l'ascens del [[feixisme]], encapçalament per [[Mussolini]], [[Hitler]] i [[Chiang Kai Shek]]. La definició marxista del modi de producció capitalista se centra en l'establiment d'unes [[relacions de producció]] basades socialment en l'existència de [[proletari]]s desposseïts de qualsevol tipo de relació en els [[mijos de producció]], que pertanyen al [[capitalista]], en el que es veuen obligats a realisar un [[contracte]] en apariència lliure, pel que li venen la seua [[força de treball]] a canvi d'un [[salari]]. És el capitalista el que organisa la producció, que en el seu aspecte tècnic està determinat per un nivell de desenroll econòmic propi de l'época industrial, en qué el [[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[esclavisme]] i [[feudalisme]]). La clau de la concepció marxista del capitalisme està en els conceptes de [[alienació]] (el fet que el procés i el producte del treball se convertixquen en aliens al treballador); i de [[plusvàlua]], o siga, la part de la quantitat de treball incorporada pel treballador assalariat a fi de treball que excedix en valor a allò que s'ha pagat pel salari. En eixa diferència de valor consistix per a Marx el [[benefici]] del capitalista, ya que és este el que realisa el valor d'allò que s'ha produït per mijà de la venda en el [[mercat]], que genera un [[preu]] que ha de ser superior al [[cost de producció]] si és que l'activitat econòmica ha sigut reeixida.

L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.

L'apariència lliure del contracte entre capitalista i treballador (que segons la teoria lliberal hauria de ser individual i sense interferències de negociació colectiva de sindicats o llegislació protectora de l'Estat) a penes emmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a substituir-li. No és original de Marx, sino de Ricardo i atres pensadors lliberals ([[Ferdinand Lassalle]]), la idea que el funcionament lliure del mercat somet als salaris a una ''[[llei de bronze]]'' que impedix que ascendixquen més allà del llímit de la subsistència. Els proletaris deuen de cuidar ells mateixos de la reproducció de la força de treball.