Edició de «Antoni Edo Mosquera "Edgar"»

L'artiste i dibuixant '''Antoni Edo Mosquera "Edgar"''' ([[Valéncia]], [[21 de juliol]] de [[1922]] - † [[31 de giner]] de [[2003]]).

Des de molt pronte s'introduïx en el món de les [[falles]] en companyia del seu germà Manuel, contribuint durant la [[Guerra Civil]] a la construcció de diversos montages fallers antifascistes.

A finals dels anys quaranta, comença a colaborar en l'Editorial Valenciana, una de les més importants de la posguerra en el terreny de les publicacions infantils, editorial que ya no abandonarà casi fins al moment de la seua desaparició en l'any [[1984]].

En les pàgines de la "Revista Jaimito" publicà les seues primeres pàgines com a professional, sempre humorístiques i en les que s'endevinen ya una personalitat que li convertix en un creador únic, amo d'un traç a primera vista esquemàtic i angulós, que revela en el fondo un enorme estudi de lo que deu de ser el dibuix d'historietes.

En estes primeres colaboracions, realisa un humor testimonial en certes dosis d'acidea, reflectint les carències pròpies dels temps durs de la posguerra.

A banda d'innumerables pàgines de succeïts, els seus primers personages els estructura en forma de tira de tres o quatre vinyetes, com Simplicio Panoli, La Sombra o Cipriano Metomentodo.

També colabora en la publicació per a chiquetes Marió, i de forma molt habitual en una revista que la mateixa Editorial Valenciana llançà en l'any [[1953]] dedicada als més chicotets, i que és convertí en una fita entre les publicacions de la seua categoria. Evidentment, nos referim a Pumby, en la que el seu personage Caparrucheta Encarnada ocuparà durant molts anys la contraportada del semanari.

La seua obra és realment bona, pero no pareix que els autors que treballen en les publicacions per a l'infància obtinguen el mereixcut reconeiximent.

L'univers de Caparrucheta recreat per Edgar mereix un lloc destacat en el panorama de la nostra historieta. A través d'ell aguaita un món tan llimitat com ric en matisos en el que cada qual complix invariablement en el paper que li ha segut assignat; aixina la protagonista en el seus amics, "Conejín" i "Tortuguita", derroten una i una atra volta al llop en uns episodis de gran senzillea argumental desenrollant-se sempre en una pàgina a soles.

Esglaya, en una segon llectura dels cents de pàgines que publicà de Caparrucheta, la cantitat de solucions gràfiques que aporta Edgar a la representació en vinyetes del païsage: les formes dels diferents arbres i aixares, la textura de les seues corfes, els desnivells del terreny, les fonts, els sembrats, les eres, els núvols: tot pareix trobar com per eixarm, els seus traços més purs. Sap dotar a les seues vinyetes i a tot el conjunt de, placidea, immutabilitat, equilibri, poesia.

Caparrucheta Encarnada - "Edgar"Caparrucheta és la creació personal d'Edgar, per la que sempre deuria de ser recordat.

Volem fer notar que el dibuixant dels anys gloriosos del tebeo espanyol, carix de seguritat social, de propietat sobre les seues obres, de jubilació... tots estos factors, i uns atres, desemboquen, en el cas dels colaboradors d'editorial Valenciana, en una llarga série de pleits i enfrontaments en l'empresa en busca del just reconeiximent del seus drets.

Alluntat en els darrers anys del món de l'historieta, en el moment de la seua mort estava realisant una monumental història del cartell, obra ambiciosa que no arribà a acabar i de la que ha deixat una cantitat de material d'un molt alt interés.

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Dibuixants]]
[[Categoria:Dibuixants valencians]]