Edició de «Antoni Gilabert»

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII. 
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784). 
== Obres == 
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L’Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]]. 
== Bibliografia == 
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.  
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech.
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] [[1716]] - † [[Valéncia]] [[1792]]) fon un destacat arquitecte [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XVIII]].
+'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
 == Formació ==
-Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).
+Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
 == Obres ==
-[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]
+Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L’Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
-Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].
-En l'àmbit rural treballà en l'iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la [[Palau de Miraflor|casa del comte de Villapaterna]] ([[Paterna]]) o [[Palau de Miraflor]], d'estil barroc i neoclàssic i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
 == Bibliografia ==
 *Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
-*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X
+*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech.
-[[Categoria:Biografies]]
-[[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Arquitectes]]
-[[Categoria:Arquitectes valencians]]