Edició de «Antonio Mingote»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], a on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón. | Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], a on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón. | ||
| − | Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen | + | Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''. |
En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | ||