Canvis

En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]].

El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat​ a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el 4 d'abril, en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.

El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat​ a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el [[4 d'abril]], en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada.

== Premi Mingote ==

== Premi Mingote ==

En [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà.  

En l'any [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà.  

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents i premis ==

En [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El 24 de maig de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El 15 de decembre de [[2005]]​ fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el 26 de giner de [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El 2 de decembre de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]].​ Mingote ha gojat de prestigi internacional8​ i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph.

En l'any [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El [[24 de maig]] de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El [[15 de decembre]] de [[2005]]​ fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el [[26 de giner]] de l'any [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El [[2 de decembre]] de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]].​ Mingote ha gojat de prestigi internacional8​ i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph.

 

Ademés, Antonio Mingote ha rebut numerosos premis i guardons en tota sa vida d'humoriste gràfic. El primer premi fon en l'any [[1961]] en la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

== Obra ==

== Obra ==

* ''Mingote'', Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663

* ''Mingote'', Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663

* ''El arte de Mingote'', Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165

* ''El arte de Mingote'', Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==