Edició de «Aqüicultura»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]] |
| − | ''' | + | '''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial. |
| − | Dins de la mateixa podem diferenciar | + | Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més: |
| − | * | + | * La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref> |
| − | * | + | * La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref> |
| − | * | + | * La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref> |
| − | * | + | * La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref> |
| − | * | + | * La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref> |
| − | * | + | * La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref> |
| − | Com hem dit dalt, també tenim els següents | + | Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal'' |
== Senyes d'interés == | == Senyes d'interés == | ||
| + | |||
[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]]. | [[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]]. | ||
| − | La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. | + | La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]]. |
[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca). | [[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca). | ||
| Llínea 34: | Llínea 35: | ||
Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta. | Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta. | ||
| − | Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el ( | + | Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions. |
* Subsector de peixca marítima | * Subsector de peixca marítima | ||
| − | La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers | + | La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada. |
| − | La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de | + | La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus. |
| − | El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[ | + | El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques. |
Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any. | Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any. | ||
| − | Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de | + | Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins). |
El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades. | El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades. | ||
| Llínea 52: | Llínea 53: | ||
El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor. | El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor. | ||
| − | # En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de Lluç, [[rap]], [[gall]], [[cigala]], abadajet, sardina, cavalla, [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''. | + | # En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''. |
| − | # En el calt del Mediterràneu li corresponen el lluç, [[moll]], sardina, [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó | + | # En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]]. |
| − | # En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]]. | + | # En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]]. |
| − | # En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], rata i [[gamba]], (en [[castellà | + | # En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón). |
| − | # En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[ | + | # En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]]. |
| − | # En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[ | + | # En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]]. |
| − | # En el calat de l'Atlàntic suroriental túnits i [[crustàceus]]. | + | # En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]]. |
| − | # En el calat de l'Oceà Índic túnits i crustàceus. | + | # En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]]. |
| − | # En el calat de l'Oceà Pacífic túnits i afins. | + | # En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins. |
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref> | Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref> | ||
* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola. | * Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola. | ||
| − | Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del | + | Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015. |
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref> | Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref> | ||
| − | Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall | + | Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma. |
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació] | [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació] | ||
== Aqüicultura espanyola == | == Aqüicultura espanyola == | ||
| − | El Pla Estratègic de | + | El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura. |
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles. | Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles. | ||
| Llínea 79: | Llínea 80: | ||
* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible). | * '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible). | ||
| − | * '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els | + | * '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari). |
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives). | * '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives). | ||
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació. | * '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació. | ||
| Llínea 243: | Llínea 244: | ||
En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears. | En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears. | ||
| − | Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes | + | Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomendes anteriorment] |
== Enllaços externes == | == Enllaços externes == | ||