Canvis

}}

}}

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que compren el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

El nom d'Aragó està documentat per primera volta durant l'Alta Edat Mija en el any [[828]], quan un chicotet comtat d'orige ranc, sorgia entre els rius que duen el seu nom, el Aragó i el seu germà el Aragó Subordà.

El nom d'Aragó està documentat per primera volta durant l'Alta Edat Mija en el any [[828]], quan un chicotet comtat d'orige ranc, sorgia entre els rius que duen el seu nom, el Aragó i el seu germà el Aragó Subordà.

Aquell Comtat d'Aragó se voria unit al Regne de [[Pamplona]] fins al [[sigle XI]], baix la seua ala creixeria fins a formar dot de [[García Sánchez III]] a la mort del rei Sancho "El Major" de [[Navarra]], en un periodo caracterisat per la hegemonia musulmana en casi tota la Península Ibèrica. Més tart, baix el regnat de [[Ramiro I]] s'ampliarien fronteres en la anexió del Regne de Sobrarbe i Ribagorça (any 1044), havent-se afegit anteriorment poblats de lo que hui se coneix per les "Cinc viles". A través de varis regnats, s'arriba front a la mort d'Alfonso II "El Batallador" (que conquistaria per a Aragó: Ejea, Valterra, [[Saragossa]], Calatayut i Tudela) a on els nobles triarien al seu germà Ramiro II "El monjo" (que solicitaria una bula papal per a asegurar la descendència) encara que eixe fet no siga el més destacable. La monarquia aragonesa era triable i per tant la frase de coronació del rei se perpetuaria durant sigles:

Aquell Comtat d'Aragó se voria unit al Regne de [[Pamplona]] fins al [[sigle XI]], baix la seua ala creixeria fins a formar dot de [[García Sánchez III]] a la mort del rei Sancho "El Major" de [[Navarra]], en un periodo caracterisat per la hegemonia musulmana en casi tota la Península Ibèrica. Més tart, baix el regnat de [[Ramiro I]] s'ampliarien fronteres en la anexió del Regne de Sobrarbe i Ribagorça (any 1044), havent-se afegit anteriorment poblats de lo que hui se coneix per les "Cinc viles". A través de varis regnats, s'arriba front a la mort d'Alfonso II "El Batallador" (que conquistaria per a Aragó: Ejea, Valterra, [[Saragossa]], Calatayut i [[Tudela]]) a on els nobles triarien al seu germà Ramiro II "El monjo" (que solicitaria una bula papal per a asegurar la descendència) encara que eixe fet no siga el més destacable. La monarquia aragonesa era triable i per tant la frase de coronació del rei se perpetuaria durant sigles:

''Nosatros, que valem tant com vosatros vos fem nostre Rei i Senyor, en tal de que mos guardeu nostres furs i llibertats, i si no, no.''

''Nosatros, que valem tant com vosatros vos fem nostre Rei i Senyor, en tal de que mos guardeu nostres furs i llibertats, i si no, no.''