Canvis

}}

}}

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que compren el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

El nom d'Aragó està documentat per primera volta durant l'Alta Edat Mija en el any [[828]], quan un chicotet comtat d'orige ranc, sorgia entre els rius que duen el seu nom, el Aragó i el seu germà el Aragó Subordà.

El nom d'Aragó està documentat per primera volta durant l'Alta Edat Mija en el any [[828]], quan un chicotet comtat d'orige ranc, sorgia entre els rius que duen el seu nom, el Aragó i el seu germà el Aragó Subordà.

Aquell Comtat d'Aragó se voria unit al Regne de [[Pamplona]] fins al [[sigle XI]], baix la seua ala creixeria fins a formar dot de [[García Sánchez III]] a la mort del rei Sancho "El Major" de [[Navarra]], en un periodo caracterisat per la hegemonia musulmana en casi tota la Península Ibèrica. Més tart, baix el regnat de [[Ramiro I]] s'ampliarien fronteres en la anexió del Regne de Sobrarbe i Ribagorça (any 1044), havent-se afegit anteriorment poblats de lo que hui se coneix per les "Cinc viles". A través de varis regnats, s'arriba front a la mort d'Alfonso II "El Batallador" (que conquistaria per a Aragó: Ejea, Valterra, [[Saragossa]], Calatayut i Tudela) a on els nobles triarien al seu germà Ramiro II "El monjo" (que solicitaria una bula papal per a asegurar la descendència) encara que eixe fet no siga el més destacable. La monarquia aragonesa era triable i per tant la frase de coronació del rei se perpetuaria durant sigles:

Aquell Comtat d'Aragó se voria unit al Regne de [[Pamplona]] fins al [[sigle XI]], baix la seua ala creixeria fins a formar dot de [[García Sánchez III]] a la mort del rei Sancho "El Major" de [[Navarra]], en un periodo caracterisat per la hegemonia musulmana en casi tota la Península Ibèrica. Més tart, baix el regnat de [[Ramiro I]] s'ampliarien fronteres en la anexió del Regne de Sobrarbe i Ribagorça (any 1044), havent-se afegit anteriorment poblats de lo que hui se coneix per les "Cinc viles". A través de varis regnats, s'arriba front a la mort d'Alfonso II "El Batallador" (que conquistaria per a Aragó: Ejea, Valterra, [[Saragossa]], Calatayut i [[Tudela]]) a on els nobles triarien al seu germà Ramiro II "El monjo" (que solicitaria una bula papal per a asegurar la descendència) encara que eixe fet no siga el més destacable. La monarquia aragonesa era triable i per tant la frase de coronació del rei se perpetuaria durant sigles:

''Nosatros, que valem tant com vosatros vos fem nostre Rei i Senyor, en tal de que mos guardeu nostres furs i llibertats, i si no, no.''

''Nosatros, que valem tant com vosatros vos fem nostre Rei i Senyor, en tal de que mos guardeu nostres furs i llibertats, i si no, no.''

El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió de abdós corones.

El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió de abdós corones.

Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà varies mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.

Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[segle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[sigle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

El [[segle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

Durant el [[segle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.

Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.

En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas qualitatiu en la calitat de vida degut al progrés econòmic del Estat en tots els nivells.

En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas qualitatiu en la calitat de vida degut al progrés econòmic del Estat en tots els nivells.

A començaments del [[segle XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.

A començaments del [[sigle XXI]], s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola ([[AVE]]), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.

La designació de [[Saragossa]] com a seu per a la Exposició Internacional de [[2008]], ha supost una série de canvis i creiximents accelerat per la comunitat autònoma.

La designació de [[Saragossa]] com a seu per a la Exposició Internacional de [[2008]], ha supost una série de canvis i creiximents accelerat per la comunitat autònoma.

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Aragó]]

[[Categoria:Aragó]]