Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
70 bytes afegits ,  15:29 27 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 47: Llínea 47:     
== Geografia ==
 
== Geografia ==
La superfície d'Aragó és de 47.719,2 km² dels quals 15.636,2 km² perteneixen a la província d'Hosca, 17.274,3 km² a la província de Saragossa i 14.808,7 km² a la província de [[Terol]]. En total representa un 9,43% de la superfície d'[[Espanya]], sent aixina la quarta comunitat autònoma en tamany per darrere de Castella i Lleó, [[Andalusia]] i Castella la Mancha.
+
La superfície d'Aragó és de 47.719,2 km² dels quals 15.636,2 km² perteneixen a la província d'Hosca, 17.274,3 km² a la província de Saragossa i 14.808,7 km² a la província de [[Terol]]. En total representa un 9,43% de la superfície d'[[Espanya]], sent aixina la quarta comunitat autònoma en tamany per darrere de [[Castella i Lleó]], [[Andalusia]] i [[Castella la Mancha]].
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 72: Llínea 72:  
Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrentats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-facsiste, haguent una dura, cruenta i salvage represió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.
 
Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrentats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-facsiste, haguent una dura, cruenta i salvage represió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.
   −
Durant casi 40 anys, Aragó va viure baix la dictadura militar del general [[Francisco Franco]]. La única dictadura frascista en la història de la Europa Occidental després de la Segona guerra mondial.
+
Durant casi 40 anys, Aragó va viure baix la dictadura militar del general [[Francisco Franco]]. La única dictadura frascista en la història de la Europa Occidental després de la [[Segona guerra Mundial]].
    
En els [[anys 70]] se va viure com en el rest del Estat un periodo de transició, després de la extinció del anterior règimen, en la recuperació de la normalitat democràtica i la creació d'un nou marc consitucional ([[1978]]). Al mateix temps, s'escomençaren a reclamar una autonomia política pròpia, de caràctger federaliste per al territori històric aragonés.
 
En els [[anys 70]] se va viure com en el rest del Estat un periodo de transició, després de la extinció del anterior règimen, en la recuperació de la normalitat democràtica i la creació d'un nou marc consitucional ([[1978]]). Al mateix temps, s'escomençaren a reclamar una autonomia política pròpia, de caràctger federaliste per al territori històric aragonés.
Llínea 106: Llínea 106:     
== Llengües ==
 
== Llengües ==
[[Image:LlenguesdArago.png|thumb|right|300px|Llengües d'Aragó]]
+
[[Image:LlenguesdArago.png|thumb|right|300px|<center>Llengües d'Aragó</center>]]
 
En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademes, en algunes zones del nort de la comunitat se parla el [[Idioma aragonés|aragonés]] i en una estreta franja oriental se parlen uns dialectes de transició en el català, se li diu ''Chapurreau'' o ''Aragonés oriental''.
 
En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademes, en algunes zones del nort de la comunitat se parla el [[Idioma aragonés|aragonés]] i en una estreta franja oriental se parlen uns dialectes de transició en el català, se li diu ''Chapurreau'' o ''Aragonés oriental''.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
[[Image:Vins en denominacio dorige arago.png|thumb|right|300px|Vins en denominació d'orige d'Aragó]]
+
[[Image:Vins en denominacio dorige arago.png|thumb|right|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Aragó</center>]]
D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de Terol, la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llongansia, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les armeles, l'oli d'oliva, la mel, la bresquilla, etc.
+
D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de [[Terol]], la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llongansia, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les [[armeles]], l'[[oli]] d'[[oliva]], la [[mel]], la [[bresquilla]], etc.
    
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
 
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
    
[[Categoria:Aragó]]
 
[[Categoria:Aragó]]
107 309

edicions

Menú de navegació