Edició de «Archiu de la Corona d'Aragó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' fon durant sigles l’archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.<ref name=Archiu /> | |
− | |||
− | L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' | ||
== Evolució històrica == | == Evolució històrica == | ||
− | El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real. | + | El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.<ref name=Archiu /> |
− | A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]]. | + | A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».<ref name="ACA" /> Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]]. |
− | A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. | + | A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Després de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó. |
== Titularitat == | == Titularitat == | ||
− | L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió. El [[20 de giner]] de [[2007]] es va firmar la creació del [[Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó]], en el [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], pels presidents de [[Catalunya]], [[José Montilla]], [[Aragó]], [[Marcelino Esglésies]], [[Comunitat Valenciana]], [[Francisco Camps]] i [[Balears]], [[Jaume Mates]], aixina com la ministra de Cultura, [[Carmen Calvo]]. | + | L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió.<ref name=Archiu /> El [[20 de giner]] de [[2007]] es va firmar la creació del [[Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó]], en el [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], pels presidents de [[Catalunya]], [[José Montilla]], [[Aragó]], [[Marcelino Esglésies]], [[Comunitat Valenciana]], [[Francisco Camps]] i [[Balears]], [[Jaume Mates]], aixina com la ministra de Cultura, [[Carmen Calvo]]. |
== Emplaçament == | == Emplaçament == | ||
− | |||
Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia. | Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia. | ||
== Seccions == | == Seccions == | ||
− | |||
L'archiu conté les seccions separades següents: | L'archiu conté les seccions separades següents: | ||
− | |||
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona); | * [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona); | ||
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]]; | * [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]]; | ||
Llínea 34: | Llínea 29: | ||
El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000. | El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000. | ||
− | == | + | == Referencies == |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
<references /> | <references /> | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
− | |||
* [[Anex:Archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó|Llista d'archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó]] | * [[Anex:Archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó|Llista d'archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
* [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l'Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya] | * [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l'Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
− | |||
[[Categoria:Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
− | [[Categoria:Archius | + | [[Categoria:Archius d’Espanya|Corona d'Aragó]] |
[[Categoria:Museus de Barcelona|Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Museus de Barcelona|Corona d'Aragó]] |