Edició de «Argentina»

{{Ficha de país
| nom_oficial = Republica Argentina{{Infobox ref|1}}
| image_bandera = Bandera_argentina.png
| image_escut = Escudo_nacional_argentino.jpg
| image_mapa = argentinamapa.gif
| capital = [[Buenos Aires]]
| capital_coord = 34°40′ S 58°24′ O
| ciutat_principal = [[Buenos Aires]]
| principals ciutats = Buenos Aires, Cordoba, Rosario  
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = 
| govern = 
| dirigents_títuls = 
| dirigents_noms = 
| fundació = 
| fundació_hites =
| fundació_dates = 
| superfície = 2780400
| superfície_lloc = 8
| superfície_aigua = 1,1 %
| fronteres = 9665 km
| costes = 
| població = 40117096
| població_any = 2010
| població_lloc = 32
| població_densitat = 
| PIB_nominal= USD 611&nbsp;800 millons
| PIB_nominal_any = 2013
| PIB_nominal_lloc = 21
| PIB_nominal_per_cápita = USD 14&nbsp;760
| PIB = USD 927&nbsp;875 millons
| PIB_any = 2013
| PIB_lloc = 23
| PIB_per_cápita = USD 22&nbsp;404
| IDH = 0,808
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 49
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Molt&nbsp;alt'''</font>
| moneda = [[Peso (Argentina)|Peso]] ($, <code>[[ISO 4217|ARS]]</code>)
| gentilici = Argentí, -na
| horari = [[UTC−3]]
| horari_estiu = 
| cctld = [[.ar]]
| còdic_telefònic = 54
| prefix_radiofònic = AYA-AZZ, LOA-LWZ, L2A-L9Z
| còdic_ISO = 032/ARG/AR
| membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Mercosur]], [[Unió de Nacions Suramericanes|UNASUR]], [[Iberoamèrica|CIN]], [[Organisme Internacional d'Energia Atòmica|OIEA]], [[Organisació Mundial del Comercie|OMC]], [[Comunitat Andina|CA]], [[Corporació Andina de Foment|CAF]],  [[Fondo Monetari Internacional|FMI]], [[Grup dels 15|G-15]], [[Grup dels 20 (països industrialisats i emergents)|G-20]],  [[G24]],  [[Grup dels 77|G-77]], [[Grup de Riu|GR]], [[Associació Llatinoamericana d'Integració|ALADI]], [[Unió Llatina|UL]], [[Banc Interamerica de Desenroll|BID]],  [[Corporació Financera Internacional|CFI]],  [[Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll|CNUCYD]], [[Organisació de les Nacions Unides per al Desenroll Industrial|ONUDI]], [[Organisació Llatinoamericana d'Energia|OLADE]], [[Interpol]], [[Organisació Mundial de la Salut|OMS]], [[Unesco]], [[Organisació d'Estats Iberoamerica per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Associació d'Estats Iberoamerica per al Desenroll de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica|ABINIA]], [[Organisació Mundial de la Propietat Intelectual|OMPI]], [[Organisació Mundial del Turisme|OMT]], [[Organisació d'Aviació Civil Internacional|OACI]], [[Organisació Marítima Internacional|OMI]], [[Unió Internacional de Telecomunicacions|UIT]], [[Unió Postal Universal|UPU]], [[Organisació Meteorològica Mundial|OMM]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]].
| Ciutats importants:
| División administrativa: 
| nota1 = 
| matrícula_coche= 
| matrícula_avió= LQ, LV
}}
La '''República Argentina''' és un estat soberà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l'extrem sur d’[[Amèrica]]. El seu territori està dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d'habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent econòmic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d'[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal és el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.

Per la seua extensió, 2.780.400 km², és el segon estat d'[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua soberania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per Argentina com part integral del seu territori), més l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s'estén gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].

El [[25 de maig]] de [[1810]] fon depost l'últim virrei espanyol que governà des de [[Buenos Aires]], organisant-se la Primera Junta de govern, i el [[9 de juliol]] de [[1816]] fon proclamada formalment en [[Tucumán]] la seua independència com país lliure i soberà.

==Toponímia==
El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.

== Geografia ==
El territori argentí està situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlàntic]]. La gran extensió territorial d’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetació esteparia en boscs i selves.

L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: [[Chile]], [[Bolívia]], [[Paraguai]], [[Brasil]] i [[Uruguai]]. La frontera més extensa es en [[Chile]] (5.150 km), a lo llarc de toda la [[Cordillera dels Andes]].

Al nort llimita en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], i l’extrem meridional esta en la confluència dels rius Gran de San Juan i Mojinere (provincia de [[Jujuy]]).

Al sur llimita en [[Chile]] i l’[[Oceà Atlàntic]], seent que l’extrem austral és el Cabo San Piu, ubicat en l’[[Illa Gran de Terra del Fòc|Illa Gran]] (provincia de [[Terra del Fòc]]).
 
A l’est llimita en [[Brasil]], [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlantic]]. El punt extrem oriental s’ubica al nordest del municipi de Bernardo de Irigoyen (provincia de [[Misiones]]).
 
A l’oest llimita en [[Chile]]. El punt extrem occidental s’ubica entre el Mont Agassis i el Mont Bolados, en el Parc Nacional Los Glaciares (província de [[Santa Cruz]]).

El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades:
* PAMPA: Cobrix la regió centro-oriental del país. Es una immensa planiça d’intensa explotació agropecuaria. Clima templat i humit.
* MESOPOTAMIA: A on s'ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i [[Paraná]]. Clima subtropical.
* NOREST: Compren les terres del [[Chaco]] argenti, riques en fusta. Clima calit i humit. 
* NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic.
* CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat.
* PATAGONIA: És una replanell ubicada en el sur del país, a qual païsage esta dominat per llacs, boscs i glaciars. Clima fret i humit.

== Flora i fauna ==

Argentina albergue prop d’u 10% de la flora mundial, lo que causa un poc de sorpresa degut a la seua diversitat geografica: el nort subtropical, les arides pampes de l’estepa patagonica, els boscs andins i les capes de [[gel]] sub antartic.

Les Pampas

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d'estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Algunes especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina també unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea és comú en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. És abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com [[fusta]], i grans nyandúes, una especie més chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

== Població i idioma ==
[[Argentina]] és un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any [[2001]]), principalment ubicats en els centres urbans.
A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua població és de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestiços (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la població indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %.
Prop de la mitat de la poblacio residix en la [[Capital Federal]] i [[Gran Buenos Aires]]. La població urbana és majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%.

La densitat de la població és de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %.
D'acort al cens de l'any [[2001]], la poblacio d'Argentina està conformada per:
* Hòmens: 17.659.072
* Dones: 18.601.058
* Total General: 36.260.130

Argentina, com el restant dels països d’[[Amèrica]] ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’[[Europa]].

L'espanyol o [[castellà]] és l'idioma oficial, i el parlem la totalitat dels argentins. 
L'[[anglés]], [[francés]] i l'[[italià]] són idiomes difundits en major o menor medida dins del país.
En algunes zones es parla el guaraní i unes atres llengües propis de les minories indigenes.

== Económia ==

== Història ==
Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Sibèria]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansió, que a lo llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Fòc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del [[Pacífic]].

Estos primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de població que fon comú en [[Àsia]] i [[Europa]].
 
Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l'arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[asteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.

Darrer dels passos de [[Colon]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].

Han hagut tres corrents colonisadores:
* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundació de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].
* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.
* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

Despuix de la conquista va seguir l’organisació dels territoris, a on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l'interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

L'independència fon proclamada oficialment el [[9 de juliol]] de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]].
En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l'introduccio de les tècniques agricoles modernes i l'integracio en l’economia mundial. 

Entre [[1880]] i [[1930]] '''Argentina''' fon una de les 10 nacions més riques del mon. 
Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposició escomençaren a utilisar el terrorisme durant la década dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Peron, qui va guanyar la seua tercera presidencia.
 
En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Peron, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país.

Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.

A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació econòmica, encara que es va experimentar un creiximent i estabilitat económiques en la década de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis econòmica de l'història d'Argentina.
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d'octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].

== Organisacio Politica ==
Segons la Constitució, la '''Republica Argentina''' és un país presidencial i està dividit en tres poders:
* Eixecutiu
* Llegislatiu
* Judicial
El poder eixecutiu està representat pel president de la republica, qui és el cap de l'estat i del govern, és triat per la població per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reelecció. La presidenta actual, [[Cristina Fernández de Kirchner]], fon triada el 28 d'[[octubre]] de [[2007]].

El poder llegislatiu està format pel Congrés, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat.
Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el païs (tribunals federals).

Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio màxima.
La Constitució vigent és de l'any [[1853]]. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de [[1994]], permitix la reelecció del President de la Nacio, per 1 periodo.

==Organisacio territorial==
Segons la Constitució de [[1853]], reformada en diferents oportunitats  i l'última en [[1994]], Argentina és una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de [[Buenos Aires]] no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademés la Capital de la Republica.

Les mateixes son :
*[[Buenos Aires]]
*Catamarca
*Chaco
*Chubut
*[[Ciutat autonoma de Buenos Aires]]
*Córdoba
*Corrientes
*Entre Ríos
*Formosa
*[[Provincia de Jujuy|Jujuy]]
*La Pampa
*La Rioja
*Mendoza
*Misiones
*Neuquén
*[[Rio Negro]]
*[[Salta]]
*San Juan
*San Luis
*Santa Cruz
*Santa fe
*Santiago del Estero
*[[Tierra del Fuego]]
*[[Tucumán]]

== Simbols ==
[[Argentina]] te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l'unió de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]].
 
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en música de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix.

== Enllaços externs ==
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html La Llengua Valenciana en Argentina]

{{Amèrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Argentina]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
[[Categoria:Organisació dels Estats Americans]]
[[Categoria:Membres de la UNASUR]]
[[Categoria:Membres del Mercosur]]