Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  19:58 2 ago 2018
m
Text reemplaça - 'decada' a 'década'
Llínea 145: Llínea 145:  
Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat.
 
Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat.
   −
Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposició escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Peron, qui va guanyar la seua tercera presidencia.
+
Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposició escomençaren a utilisar el terrorisme durant la década dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Peron, qui va guanyar la seua tercera presidencia.
 
   
 
   
 
En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Peron, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país.
 
En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Peron, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país.
Llínea 151: Llínea 151:  
Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.
 
Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.
   −
A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació econòmica, encara que es va experimentar un creiximent i estabilitat económiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis econòmica de l'història d'Argentina.
+
A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació econòmica, encara que es va experimentar un creiximent i estabilitat económiques en la década de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis econòmica de l'història d'Argentina.
 
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d'octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].
 
En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d'octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].
  
107 112

edicions

Menú de navegació