1
edició
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + − + − + − + Llínea 33:
Llínea 33: − + − + − + Llínea 61:
Llínea 61: − + − + − + Llínea 164:
Llínea 164: − + − + Llínea 199:
Llínea 199: − +
sense resum d'edició
| festa_nacional=
| festa_nacional=
| idioma_oficial =
| idioma_oficial =
| govern =
| govern = República Federal Presidencialista
| dirigents_títuls =
| dirigents_títuls =
| dirigents_noms =
| dirigents_noms =
| fundació =
| fundació = Indepèndencia
| fundació_hites =
| fundació_hites = Declarada<br/>·Reconeguda
| fundació_dates =
| fundació_dates = [[Espanya|d'Espanya]]<br/>16 de Juliol de [[1816]]<br/>[[1853]]
| superfície = 2780400
| superfície = 2780400
| superfície_lloc = 8
| superfície_lloc = 8
| PIB_lloc = 23
| PIB_lloc = 23
| PIB_per_cápita = USD 22 404
| PIB_per_cápita = USD 22 404
| IDH = 0,808
| IDH = {{decreixent}} 0,830
| IDH_any = 2013
| IDH_any = 2018
| IDH_lloc = 49
| IDH_lloc = 47
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Molt alt'''</font>
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Molt alt'''</font>
| moneda = [[Peso (Argentina)|Peso]] ($, <code>[[ISO 4217|ARS]]</code>)
| moneda = [[Peso (Argentina)|Peso]] ($, <code>[[ISO 4217|ARS]]</code>)
==Toponímia==
==Toponímia==
El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.
El nom "Argentina" prove del [[llatí]] "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regió, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedició portuguesa de l'any [[1502]] en la que participava [[Americo Vespucio]] i al que despuix arribà [[Juan Díaz de Solís]] en [[1516]], nomenant-lo Mar Dolç.
El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.
El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en l'any [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regió del Riu de l'Argent aixina com també la fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El topònim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripció de la regió. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.
Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.
Oficialment, s'utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitució de l'any [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederació Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederació Argentina i Federació Argentina. La Constitució Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederació Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en l'any [[1860]] es va canviar per Nació Argentina.
== Geografia ==
== Geografia ==
El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat.
El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat.
Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el païs (tribunals federals).
Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislació federal en tot el país (tribunals federals).
Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio màxima.
Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio màxima.
La Constitució vigent és de l'any [[1853]]. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de [[1994]], permitix la reelecció del President de la Nacio, per 1 periodo.
La Constitució vigent és de l'any [[1853]]. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de [[1994]], permet la reelecció del President de la Nacio, per 1 periodo.
==Organisacio territorial==
==Organisacio territorial==
== Simbols ==
== Simbols ==
[[Argentina]] te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l'unió de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]].
[[Argentina]] te una série de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de [[juliol]] de [[1816]]. L’escut, representa l'unió de les provincies, començà a utilisar-se en [[1813]].
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en música de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix.
L’himne Nacional fon escrit per [[Vicente López y Planes]] en música de [[Blas Parera]], i aprovat en [[1813]]. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despuix.