És un estil de govern en el que el poder sobirà es entregat a un numero reduït de ciutadans que, teoricament son els millor qualificats per a governar, en contraposició a la monarquia i a la democràcia.

Etimologia

La paraula prove del grec (aristos = millor, i kratos = força, domini). Pot ser destacada per la seua posició económica, social o cultural. Açó no significa necessariament que tinga l'atribut de la primera part del vocable que nos ocupa: aristos, que significa millor

El concepte d'aristocràcia pot tindre dos accepcions bàsiques, relacionades entre si pero al mateix temps diferenciades una de l'atra. En el sentit polític, el terme aristocràcia fa referencia a un tipo de govern en el qual sol tenen acces al poder els individuos considerats superiors o millors dins d'una societat. Si se l'ente en el sentit social, l'aristocràcia es u dels grups socials de major importancia i permanencia al llarc de l'història, entrant en clara decadència en el sigle XIX.

Açó implica que un govern aristocratic es u en el qual l'acces al poder esta reduït a un numero relativament chicotet de persones que son triades normalment per casta, herència o per contar en abolori. En alguns casos, l'aristocràcia tambe pot estar orientada a qüestions intelectuals i per tant se considerarà que sol els individus instruïts i en determinades capacitats intelectuals son les responsables de portar a cap el govern.

En quant al seu sentit social, l'aristocràcia es definida com un dels grups socials mes importants dins d'una societat o comunitat especifica. Si be el poder aristocràtic entrà en decadència a partir de la Revolució Francesa fins casi arribar a desapareixer en l'actualitat, este grup social estigue sempre present en gran part de les civilisacions humanes.