107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{Biografia|+ − | nom = Arnau de Vilanova − | image = [[File:Arnaldus de Villanova.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]] − | peu = − | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] − | ocupació = Alquimiste, astròlec, teòlec i mege − | data_naix = Entre [[1235]] i [[1240]] − | lloc_naix = [[Valéncia]]?, [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] − | data_mort = Entre [[1311]] i [[1313]] − | lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]] − }} − '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia. − Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.+ − == Biografia ==+ − Se desconeix el seu lloc de naiximent, encara que tradicionalment s'ha acceptat a Valéncia, ciutat a la que l'uniren sempre molts llaços. Apareix com un mege d'orige valencià que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En l'any [[1260]] estudià en [[Montpellier|Montpelier]] a on es graduà com a mestre en Medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en l'universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a [[París]], a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en l'any [[1302]], Arnau buscà la seua amistat, i quan este morí enverinat acusà a un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel [[Papa]] [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]].+ + − Arnau va renunciar a la seua carrera eclesiàstica, puix havia pres órdens menors, i en la seua joventut se casà en Agnes Blasi de Montpelier, en la que tingué una filla, Maria, la qual vixqué en Valéncia i fon monja dominica, en un convent dominic de la ciutat de Valéncia.+ − Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.+ − Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Anfós el Lliberal i en Jaume II.+ − + − Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.+ − − En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia. − − Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Génova]], a on muigué. − − Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants. − − == Obra == − − 70 Obres de caràcter m`wdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]]. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316. − − * Tractatus de tempore adventus Antichristi − * De Sigilis. De l'época en que indignà a la Sorbona. (1299) − * De mysterio Cymbalorum Eclesiae. Dedicat al Papa. (1301) − * Philosophia catholica et divina. (1302) − * Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302) − * Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicilia. (1304) − * Confessio de Barcelona. (1305) − * Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En valencià. − * Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311) − * Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En valencià. − * Expositio Super Apocalypsi. (1306) − * Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310) − * Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En valencià. − * Lliçó de Narbona. En valencià. − − Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells: − − * ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum'' − * ''Novum Lumen'' − * ''Flos Florum'' − − Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] en l'any [[1585]], a [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]]. − − Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carboní]] i l'[[alcohol]] pur. − − == Enllaços externs == − − * [http://digital.slub-dresden.de/ppn281380317 Excerpta medica - Mscr.Dresd.C.278]. [S.l.] 1500, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden − * [http://digital.slub-dresden.de/ppn277076854 Opus aureum]. Frankfurt a. Mayn 1604, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden − * [http://digital.slub-dresden.de/ppn277141982 Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina]. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden − * [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden − * [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer] − − == Referències == − − * ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28; − * ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896). − * Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906). − * ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903). − − [[Categoria:Valencians]] − [[Categoria:Teòlecs valencians]] − [[Categoria:Meges valencians]] − − −
Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '
[[File:Agrippa I-Herod agrippa.jpg|thumb|250px|Herodes I Agripa]]
'''Herodes I Agripa''', a qui [[Flavi Josep]] cita com a Agripa el Gran, fon fill d'[[Aristòbul]] i Berenice i net d'[[Herodes el gran]], naixcut cap a l'any [[10 a. C.]]
A la mort de son yayo va anar a [[Antiga Roma|Roma]] a on es va educar en el futur emperador [[Claudi]], i en Drus, fill de l'emperador [[Tiberi]]. Es va gastar el seu patrimoni en festes per als seus amics i dispendis extraordinaris, i es va endeutar tant que va tindre de fugir de Roma i se’n va anar a [[Palestina]], a on va viure en la fortalea de Malatha en Idumea. La seua dòna Cipros va mediar en sa germana Herodies (dòna d'Herodes Antipes), va poder anar a viure a Tiberíades a on va rebre el ranc d'edil de la ciutat, en un sou modest. Pero enfrontat pronte a la seua cunyada, va fugir a territori del governador (procònsol) de [[Síria]], Flac.
Poc de temps més tart, son germà Aristòbul va revelar que Herodes havia acceptat un soborn de [[Damasc]] per a influir en Flac i va tindre que fugir atra volta. Fon detingut quan estava a bort d'un [[barco]] en direcció a [[Itàlia]], acusat del robatori d'una cantitat del tesor del César pero va poder fugir i arribar a Alexandria a on la seua dòna va conseguir obtindre diners d'Alexandre l'alabarca. En acabant va agarrar un barco i va desembarcar en [[Puteoli]]. Fon ben rebut per Tiberi que li va encarregar la formació del seu net (de nom també Tiberi). Seguidament fon molt amic de [[Calígula]] i un dia va expressar el desig de que este ascendira pronte al tro i eixes paraules foren transmeses a Tiberi per Eutic, llibert d'Herodes, i li varen costar la presó, de la que fon lliberat al pujar al tro Calígula ([[37]]) que el va acollir en una cadena d'[[or]] igual que la de [[ferro]] que havia portat en la presó, i li va donar les tetrarquies de Lisànies (l'Abilene) i de Filip (Batanea, Traconítida i Auranítida, que fon regida per Filip fins a la seua mort en l'any [[34]] i fon coneguda com a Bashan, sent part de la província de Síria des de l'any 34 al [[38]]). En l'any 38 va prendre possessió dels seus dominis als que poc després, el mateix any 38, es varen unir els territoris d'Herodes Antipes (Galilea i Perea) quan este fon depost per l'emperador acusat de conspirar en els parts.
Quan Calígula va voler posar la seua estàtua en el temple de [[Jerusalem]], Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fera si no es volia enfrontar a una revolta.
A la mort de Calígula ([[41]]), Herodes va ajudar a Claudi a ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li [[Judea]], [[Samària]] i el [[Líban]], i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fon nomenat cònsol. Herodes va demanar per a son germà Herodes Pòlio el chicotet [[regne de Calcis]], que li fon concedit. A l'atre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem a on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que li havia regalat Calígula. El seu govern fon molt popular entre els [[Judaisme|judeus]]. Va fer prou construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va escomençar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, pero Claudi li va demanar que no continuara avant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. En l'any [[43]] Herodes es va reunir en molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al capdavant d'un moviment mundial. Pero no va estar a temps puix que va morir a l'any següent ([[44]]) en Cesarea, despuix de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir son fill Herodes II Agripa.
De la seua dòna Cipros va tindre al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dòna d'Herodes Pòlio de Calcis, que en acabant es va emparellar en son germà Herodes II Agripa i més tart en Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusila (dòna de Fèlix, procurador de Judea l'any 52).
[[Categoria:Història]]
[[Categoria: Edat Antiga]]
[[Categoria: Imperi Romà]]
[[Categoria:Meges valencians històrics]]
[[Categoria:Valencians de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Meges de Valéncia]]