Canvis

[[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]

[[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]

'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[valencià]]. Se li ha atribuit orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que probablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en [[Valéncia]].

'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en [[Valéncia]].

Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

== Biografia ==

== Biografia ==

Apareix com un mege d'orige [[valencià]] que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià a [[Montpelier]] aon es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en la universitat de [[Nàpols]]. En acavant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a[[París]], aon adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà sa amistat, i quan este morí everinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel Papa [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]].

Apareix com un mege d'orige [[valencià]] que estudià [[alquímia]], [[medicina]], [[física]],[[filosofia]] i [[Llengua àrap|àrap]]. En [[1260]] estudià a [[Montpelier]] a on es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en [[Giovanni de Casamicciola]], professor de medicina en la universitat de [[Nàpols]]. En acabant, vixqué al servici de la [[Corona d'Aragó]], i més tart es desplaçà a[[París]], aon adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa [[Benet XI]] aplegà al poder en [[1302]], Arnau buscà sa amistat, i quan este morí enverinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en [[Sicília]]. Cap a [[1313]] fon convidat a anar a la cort d'[[Avinyó]] pel Papa [[Climent V]] i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de [[Marsella]].

== Obra ==

== Obra ==

Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells:

Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells:

* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''

* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''

* ''Flos Florum''

* ''Flos Florum''

Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lyon]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografía de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] el [[1585]], a [[Frankfurt]] el [[1603]], i de nou en Lyon en [[1686]].  

Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lyon]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] el [[1585]], a [[Frankfurt]] el [[1603]], i de nou en Lyon en [[1686]].  

Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] amb alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certesa, però se li assigna la invenció del [[monòxid de carboni]] i l'[[alcohol]] pur.

Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carboní]] i l'[[alcohol]] pur.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==