Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  14:22 12 oct 2016
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de la [[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]
 
[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de la [[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]
La '''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com la [[arquitectura @historicista]] i el [[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar del [[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
+
La '''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com la [[arquitectura historicista]] i el [[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar del [[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
6408

edicions

Menú de navegació