Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
sense resum d'edició
Llínea 373: Llínea 373:     
'''2.''' Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en els que, de forma individual i en la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els artículs 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, poden ser suspesos per a persones determinades, en relació en les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. L'utilisació injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en dita llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i llibertats reconeguts per les lleis.
 
'''2.''' Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en els que, de forma individual i en la necessària intervenció judicial i l'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els artículs 17, apartat 2, i 18, apartats 2 i 3, poden ser suspesos per a persones determinades, en relació en les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes. L'utilisació injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en dita llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i llibertats reconeguts per les lleis.
 +
 +
'''TÍTUL II De la Corona'''
 +
 +
'''Artícul 56.'''
 +
 +
'''1.''' El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment en les nacions de la seua comunitat històrica, i eixercix les funcions que li atribuïxen expressament la Constitució i les lleis.
 +
 +
'''2.''' El seu títul és el de Rei d'Espanya i podrà utilisar els demés que corresponguen a la Corona.
 +
 +
'''3.''' La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre refrendats en la forma establida en l'artícul 64, carint de validea sense dit refrende, llevat lo dispost en l'artícul 65, 2.
 +
 +
'''Artícul 57.'''
 +
 +
'''1.''' La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de [[S. M. Don Juan Carlos I de Borbón]], llegítim hereu de la dinastia històrica. La successió en el tro seguirà l'orde regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la llínea anterior a les posteriors; en la mateixa llínea, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, el varó a la dòna, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys.
 +
 +
'''2.''' El Príncip hereu, des del seu naiximent o des de que es produïxca el fet que origine la crida, tindrà la dignitat de Príncip d'Astúries i els demés títuls vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.
 +
 +
'''3.''' Extinguides totes les llínees anomenades en dret, les Corts Generals proveiran a la successió en la Corona en la forma que més convinga als interessos d'Espanya.
 +
 +
'''4.''' Aquelles persones que tenint dret a la successió en el tro contragueren matrimoni contra l'expressa prohibició del Rei i de les Corts Generals, quedaran excloses en la successió a la Corona per sí i els seus descendents.
 +
 +
'''5.''' Les abdicacións i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que ocórrega en l'orde de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica.
 +
 +
'''Artícul 58.'''
 +
 +
La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat lo dispost per a la Regència.
 +
 +
'''Artícul 59.'''
 +
 +
'''1.''' Quan el Rei anara menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, en el seu defecte, el parent major d'edat més pròxim a succeir en la Corona, segons l'orde establit en la Constitució, entrarà a eixercir immediatament la Regència i l'eixercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.
 +
 +
'''2.''' Si el Rei s'inhabilitara per a l'eixercici de la seua autoritat i l'impossibilitat anara reconeguda per les Corts Generals, entrarà a eixercir immediatament la Regència el Príncip hereu de la Corona, si fora major d'edat. Si no ho anara, es procedirà de la manera prevista en l'apartat anterior, fins que el Príncip hereu alcance la majoria d'edat.
 +
 +
'''3.''' Si no haguera cap persona a qui corresponga la Regència, esta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres o cinc persones.
 +
 +
'''4.''' Per a eixercir la Regència cal ser espanyol i major d'edat.
 +
 +
'''5.''' La Regència s'eixercirà per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.
 +
 +
'''Artícul 60.'''
 +
 +
'''1.''' Serà tutor del Rei menor la persona que en el seu testament haguera nomenat el Rei difunt, sempre que siga major d'edat i espanyol de naiximent; si no ho haguera nomenat, serà tutor el pare o la mare; mentres permaneixquen viudos. En el seu defecte, ho nomenaran les Corts Generals, pero no podran acumular-se els càrrecs de Regente i de tutor sino en el pare, mare o ascendents directes del Rei.
 +
 +
'''2.''' L'eixercici de la tutela és també incompatible en el de tot càrrec o representació política.
 +
 +
'''Artícul 61.'''
 +
 +
1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà jurament d'eixercitar fidelment les seues funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.
 +
 +
'''2.''' El Príncip hereu, en alcançar la majoria d'edat, i el Regente o Regentes en fer-se càrrec de les seues funcions, prestaran el mateix jurament, aixina com el de fidelitat al Rei.
 +
 +
'''Artícul 62.'''
 +
 +
Correspon al Rei:
 +
* Sancionar i promulgar les lleis.
 +
* Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els térmens prevists en la Constitució.
 +
* Convocar a referèndum en els casos prevists en la Constitució.
 +
* Propondre el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-ho, aixina com posar fi a les seues funcions en els térmens prevists en la Constitució.
 +
* Nomenar i separar als membres del Govern, a proposta del seu President.
 +
* Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, conferir les ocupacions civils i militars i concedir honors i distincions @con arreglo a les lleis.
 +
* Ser informat dels assunts d'Estat i presidir, a estos efectes, les sessions del Consell de Ministres, quan ho estime oportú, a petició del President del Govern.
 +
* El mando suprem de les Forces Armades.
 +
* Eixercir el dret de gràcia en apany a la llei, que no podrà autorisar indults generals.
 +
* L'Alt Patronat de les Reals Acadèmies.
 +
 +
'''Artícul 63.'''
 +
 +
'''1.''' El Rei acredita als embaixadors i atres representants diplomàtics. Els representants estrangers en Espanya estan acreditats davant ell.
 +
 +
'''2.''' Al Rei correspon manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment per mig de tractats, de conformitat en la Constitució i les lleis.
 +
 +
'''3.''' Al Rei correspon, prèvia autorisació de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.
 +
 +
'''Artícul 64.'''
 +
 +
'''1.''' Els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern, i la dissolució prevista en l'artícul 99, seran refrendats pel President del Congrés.
 +
 +
'''2.''' Dels actes del Rei seran responsables les persones que els refrenden.
 +
 +
'''Artícul 65.'''
 +
 +
'''1.''' El Rei rep dels Presuposts de l'Estat una cantitat global per al sosteniment de la seua Família i Casa, i distribuïx lliurement la mateixa.
 +
 +
'''2.''' El Rei nomena i relleva lliurement als membres civils i militars de la seua Casa.
 +
 +
'''TÍTUL III De les Corts Generals'''
 +
 +
'''''CAPÍTUL PRIMER De les Cambres'''''
 +
 +
'''Artícul 66.'''
 +
 +
'''1.''' Les Corts Generals representen al poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
 +
 +
'''2.''' Les Corts Generals eixercixen la potestat llegislativa de l'Estat, aproven els seus Presuposts, controlen l'acció del Govern i tenen les demés competències que els atribuïxca la Constitució.
 +
 +
'''3.''' Les Corts Generals són inviolables.
 +
 +
'''Artícul 67.'''
 +
 +
'''1.''' Ningú podrà ser membre de les dos Cambres simultàneament, ni acumular l'acta d'una Assamblea de Comunitat Autònoma en la de Diputat al Congrés.
 +
 +
'''2.''' Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.
 +
 +
'''3.''' Les reunions de Parlamentaris que se celebren sense convocatòria reglamentària no vincularan a les Cambres, i no podran eixercir les seues funcions ni ostentar els seus privilegis.
 +
 +
'''Artícul 68.'''
 +
 +
'''1.''' El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en els térmens que establixca la llei.
 +
 +
'''2.''' La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cada una d'elles per un Diputat. La llei distribuirà el número total de Diputats, assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els demés en proporció a la població.
 +
 +
'''3.''' L'elecció es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.
 +
 +
'''4.''' El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
 +
 +
'''5.''' Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguen en ple us dels seus drets polítics.La llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'eixercici del dret de sufragi als espanyols que es troben fora del territori d'Espanya.
 +
 +
'''6.''' Les eleccions tindran lloc entre els trenta dies i xixanta dies des de la terminació del mandat. El Congrés electe deurà ser convocat dins dels vinticinc dies següents a la celebració de les eleccions.
 +
 +
'''Artícul 69.'''
 +
 +
'''1.''' El Senat és la Cambra de representació territorial.
 +
 +
'''2.''' En cada província s'elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cada una d'elles, en els térmens que senyale una llei orgànica.
 +
 +
'''3.''' En les províncies insulars, cada illa o agrupació d'elles, en Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció a efectes d'elecció de Senadors, corresponent tres a cada una de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cada una de les següents illes o agrupacions: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Ferro, Lanzarote i La Palma.
 +
 +
'''4.''' Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cada una d'elles dos Senadors.
 +
 +
'''5.''' Les Comunitats Autònomes designaran ademés un Senador i un atre més per cada milló d'habitants del seu respectiu territori. La designació correspondrà a l'Assamblea llegislativa o, en el seu defecte, a l'orgue colegiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acort en lo que establixquen els Estatuts, que asseguraran, en tot cas, l'adequada representació proporcional.
 +
 +
'''6.''' El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels *Sena-dores termina quatre anys despuix de la seua elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
 +
 +
'''Artícul 70.'''
 +
 +
'''1.''' La llei electoral determinarà les causes de inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i Senadors, que comprendran en tot cas:
 +
* Als components del Tribunal Constitucional.
 +
* Als alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que determine la llei, en l'excepció dels membres del Govern.
 +
* Al Defensor del Poble.
 +
* Als Magistrats, Juges i Fiscals en actiu.
 +
* Als militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguritat i Policia en actiu.
 +
* Als membres de les Juntes Electorals.
 +
 +
'''2.''' La validea de les actes i credencials dels membres d'abdós Cambres estarà somesa al control judicial, en els térmens que establixca la llei electoral.
 +
 +
'''Artícul 71.'''
 +
 +
'''1.''' Els Diputats i Senadors gojaran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en l'eixercici de les seues funcions.
 +
 +
'''2.''' Durant el periodo del seu mandat els Diputats i Senadors gojaran aixina mateix d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorisació de la Cambra respectiva.
 +
 +
'''3.''' En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.
349

edicions

Menú de navegació