106 814
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 884:
Llínea 884: − + Llínea 1166:
Llínea 1166: − + Llínea 1298:
Llínea 1298: − − '''DISPOSICIONS ADICIONALS''' − − ''Primera.'' − − La Constitució ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualisació general de dit règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia. − − ''Segona.'' − − La declaració de majoria d'edat continguda en l'artícul 12 d'esta Constitució no perjudica les situacions amparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat. − − ''Tercera.'' − − La modificació del règim econòmic i fiscal de l'archipèlec canari requerirà informe previ de la Comunitat Autònoma o, en el seu cas, de l'orgue provisional autonòmic. − − ''Quarta.'' − − En les Comunitats Autònomes on tinguen la seua sèu més d'una Audiència Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran mantindre les existents, distribuint les competències entre elles, sempre de conformitat en lo previst en la llei orgànica del poder judicial i dins de l'unitat i independència d'este. − − '''DISPOSICIONS TRANSITÒRIES''' − − ''Primera.'' − − En els territoris dotats d'un règim provisional d'autonomia, els seus òrguens colegiats superiors, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres, podran substituir l'iniciativa que l'apartat 2 de l'artícul 143 atribuïx a les Diputacions Provincials o als òrguens interinsulars corresponents. − − ''Segona.'' − − Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonómics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo establit en l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonómico. − − ''Tercera.'' − − L'iniciativa del procés autonòmic per part de les Corporacions locals o dels seus membres, prevista en l'apartat 2 de l'artícul 143, s'entén diferida, en tots els seus efectes, fins a la celebració de les primeres eleccions locals una volta vigent la Constitució. − − ''Quarta.'' − − '''1.''' En el cas de Navarra, i a efectes de la seua incorporació al Consell General Vasc o al règim autonòmic vasc que li substituïxca, en lloc de lo que establix l'artícul 143 de la Constitució, l'iniciativa correspon a l'Orgue Foral competent, el qual adoptarà la seua decisió per majoria dels membres que ho componen. Per a la validea de dita iniciativa caldrà, ademés, que la decisió de l'Orgue Foral competent siga ratificada per referèndum expressament convocat a l'efecte, i aprovat per majoria dels vots valguts emesos. − − '''2.''' Si l'iniciativa no prosperara, solament es podrà reproduir la mateixa en distint periodo del mandat de l'Orgue Foral competent, i en tot cas, quan haja transcorregut el determini mínim que establix l'artícul 143. − − ''Quinta.'' − − Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes si aixina ho decidixen els seus respectius Ajuntaments, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aixina ho autorisen les Corts Generals, per mig d'una llei orgànica, en els térmens prevists en l'artícul 144. − − ''Sexta.'' − − Quan es remeteren a la Comissió de Constitució del Congrés varis proyectes d'estatut, es dictaminaran per l'orde d'entrada en aquella, i el determini de dos mesos a que es referix l'artícul 151 començarà a contar des de que la Comissió termine l'estudi del proyecte o proyectes de que successivament haja conegut. − − ''Sèptima.'' − − Els organismes provisionals autonòmics es consideraran dissolts en els següents casos: − * Una volta constituïts els òrguens que establixquen els Estatuts d'autonomia aprovats conforme a esta Constitució. − * Suponent que l'iniciativa del procés autonòmic no aplegara a prosperar per no complir els requisits prevists en l'artícul 143. − * Si l'organisme no haguera eixercit el dret que li reconeix la disposició transitòria primera en el determini de tres anys. − − ''Octava.'' − − '''1.''' Les Cambres que han aprovat la present Constitució assumiran, despuix de l'entrada en vigor de la mateixa, les funcions i competències que en ella se senyalen, respectivament, per al Congrés i el Senat, sense que en cap cas el seu mandat s'estenga més allà del 15 de juny de 1981. − − '''2.''' Als efectes de lo establit en l'artícul 99, la promulgació de la Constitució es considerarà com a supòsit constitucional en el que procedix la seua aplicació. A tal efecte, a partir de la citada promulgació s'obrirà un periodo de trenta dies per a l'aplicació de lo dispost en dit artícul.Durant este periodo, l'actual President del Govern, que assumirà les funcions i competències que para dit càrrec establix la Constitució, podrà optar per utilisar la facultat que li reconeix l'artícul 115 o donar pas, per mig de la dimissió, a l'aplicació de lo establit en l'artícul 99, quedant en este últim cas en la situació prevista en l'apartat 2 de l'artícul 101. − − '''3.''' En cas de dissolució, d'acort en lo previst en l'artícul 115, i si no s'haguera desenrollat llegalment lo previst en els artículs 68 i 69, seran d'aplicació en les eleccions les normes vigents en anterioritat, en les soles excepcions de que referent a inelegibilitats i incompatibilitats s'aplicarà directament lo previst en l'incís segon de la lletra b) de l'apartat 1 de l'artícul 70 de la Constitució, aixina com lo dispost en la mateixa respecte a l'edat per al vot i lo establit en l'artícul 69,3. − − '''Novena.''' − − Als tres anys de l'elecció per volta primera dels membres del Tribunal Constitucional, es procedirà per sorteig per a la designació d'un grup de quatre membres de la mateixa procedència electiva que haja de cessar i renovar-se. A estos sols efectes s'entendran agrupats com a membres de la mateixa procedència als dos designats a proposta del Govern i als dos que procedixen de la formulada pel Consell General del poder judicial. De la mateixa manera es procedirà transcorreguts atres tres anys entre els dos grups no afectats pel sorteig anterior. A partir de llavors s'estarà a lo establit en el número 3 de l'artícul 159. − − '''DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA''' − − '''1.''' Queda derogada la Llei 1/1977, de 4 de giner, per a la Reforma Política, aixina com, @en tanto en cuanto no estigueren ya derogades per l'anteriorment mencionada Llei, la de Principis del Moviment Nacional, de 17 de maig de 1958; el Fur dels Espanyols, de 17 de juliol de 1945; el del Treball, de 9 de març de 1938; la Llei Constitutiva de les Corts, de 17 de juliol de 1942; la Llei de Successió en la Jefatura de l'Estat, de 26 de juliol de 1947, totes elles modificades per la Llei Orgànica de l'Estat, de 10 de giner de 1967, i en els mateixos térmens esta última i la de Referèndum Nacional de 22 d'octubre de 1945. − − '''2.''' En tant en cuant poguera conservar alguna vigència, es considera definitivament derogada la Llei de 25 d'octubre de 1839 en lo que poguera afectar a les províncies de Àlava, Guipúscoa i Viscaya. En els mateixos térmens es considera definitivament derogada la Llei de 21 de juliol de 1876.3. Aixina mateix queden derogades quantes disposicions s'oponguen a lo establit en esta Constitució. − − '''DISPOSICIÓ FINAL''' − − Esta Constitució entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el bolletí oficial de l'Estat. Es publicarà també en les demés llengües d'Espanya. − − '''PER TANT, MANDO A TOTS ELS ESPANYOLS, PARTICULARS I AUTORITATS, QUE GUARDEN I FACEN GUARDAR ESTA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L'ESTAT. − − PALAU DE LES CORTS, A VINTISSET DE DECEMBRE DE MIL NOUCENTS @SETENTA Y OCHO. − − JUAN CARLOS'''
Text reemplaça - ' d´' a ' d' '
'''TÍTUL PRELIMINAR'''
{{senserellevància}}'''TÍTUL PRELIMINAR'''
'''Artícul 1.'''
'''Artícul 1.'''
'''1.''' La llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, funcionament i govern dels Jujats i Tribunals, aixina com l'estatut jurídic dels Juges i Magistrats de carrera, que formaran un Cos únic, i del personal al servici de l'Administració de Justícia.
'''1.''' La llei orgànica del poder judicial determinarà la constitució, funcionament i govern dels Jujats i Tribunals, aixina com l'estatut jurídic dels Juges i Magistrats de carrera, que formaran un Cos únic, i del personal al servici de l'Administració de Justícia.
'''2.''' El Consell General del poder judicial és l'orgue de govern del mateix. La llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d´incompatibilitats dels seus membres i les seues funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.
'''2.''' El Consell General del poder judicial és l'orgue de govern del mateix. La llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d' incompatibilitats dels seus membres i les seues funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.
'''3.''' El Consell General del Poder Judicial estarà integrat pel President del Tribunal Suprem, que ho presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un periodo de cinc anys. D'estos, dotze entre Juges i Magistrats de totes les categories judicials, en els térmens que establixca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, elegits en abdós casos per majoria de tres quints dels seus membres, entre advocats i atres juristes, tots ells de reconeguda competència i en més de quinze anys d'eixercici en la seua professió.
'''3.''' El Consell General del Poder Judicial estarà integrat pel President del Tribunal Suprem, que ho presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un periodo de cinc anys. D'estos, dotze entre Juges i Magistrats de totes les categories judicials, en els térmens que establixca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat, elegits en abdós casos per majoria de tres quints dels seus membres, entre advocats i atres juristes, tots ells de reconeguda competència i en més de quinze anys d'eixercici en la seua professió.
'''2.''' En el supòsit previst en l'apartat anterior, el procediment per a l'elaboració de l'Estatut serà el següent:
'''2.''' En el supòsit previst en l'apartat anterior, el procediment per a l'elaboració de l'Estatut serà el següent:
* El Govern convocarà a tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses en l'àmbit territorial que pretenga accedir a l'autogovern, per a que es constituïxquen en Assamblea, als sols efectes d´elaborar el corresponent proyecte d'Estatut d'autonomia, per mig de l'acort de la majoria absoluta dels seus membres.
* El Govern convocarà a tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses en l'àmbit territorial que pretenga accedir a l'autogovern, per a que es constituïxquen en Assamblea, als sols efectes d' elaborar el corresponent proyecte d'Estatut d'autonomia, per mig de l'acort de la majoria absoluta dels seus membres.
* Aprovat el proyecte d'Estatut per l'Assamblea de Parlamentaris, es remetrà a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins del determini de dos mesos, ho examinarà en el concurs i assistència d'una delegació de l'Assamblea *proponente per a determinar de comú acort la seua formulació definitiva.
* Aprovat el proyecte d'Estatut per l'Assamblea de Parlamentaris, es remetrà a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins del determini de dos mesos, ho examinarà en el concurs i assistència d'una delegació de l'Assamblea *proponente per a determinar de comú acort la seua formulació definitiva.
* Si s'alcancés dit acort, el text resultant serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut.
* Si s'alcancés dit acort, el text resultant serà somés a referèndum del cos electoral de les províncies compreses en l'àmbit territorial del proyectat Estatut.
No podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'algun dels estats prevists en l'artícul 116.
No podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d'algun dels estats prevists en l'artícul 116.