L'art mossàrap (del àrap musta 'rab 'arabisat') es referix a l'art desenrollat pels cristians hispànics que varen viure en territori musulmà en el periodo que comprén des de l'invasió musulmana (711) fins a finals del sigle XI conservant la seua religió i una certa autonomia eclesiàstica i judicial.

Les comunitats de mossàraps varen mantindre per a la pràctica dels seus ritos religiosos alguns dels temples visigots anteriors a l'ocupació musulmana i rarament varen construir atres nous, puix, si be existia una determinada tolerància religiosa, estaven molt llimitades les autorisacions per a erecció de noves iglésies. En tot cas, estes es varen alçar en el mig rural o en els suburbis urbans, i sempre de modesta factura.

Quan les condicions de vida en l'al-Àndalus musulmana es varen ser fent menys soportables i, per contra, els regnes cristians del nort de la península iniciaven una expansió necessitada de contingents humans que colonisaren les terres conquistades, alguns d'aquells mossàraps varen optar per emigrar cap als territoris que se'ls oferien. A la seua cultura hispanogoda se li varen anar superponent elements de la musulmana i és de supondre que aportaren als recents regnes cristians elements innovadors en tots els àmbits. Lo que no resulta raonable és que se'ls atribuïxca tota l'iniciativa artística portada a terme en els regnes del nort durant el sigle X.