Canvis

=== La revolució científica ===

=== La revolució científica ===

Durant segles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.

Durant segles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]] ''va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.

Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per millorar les seues observacions. La disponibilitat de dades observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vejau la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]]''). Al principi només es van obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del segle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant així la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vejau [[Astrofísica]]).

Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per millorar les seues observacions. La disponibilitat de dades observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vejau la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]] ''). Al principi només es van obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del segle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant així la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vejau [[Astrofísica]]).

Després de la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de 1670 aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de dades creixent per als científics.

Després de la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de 1670 aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de dades creixent per als científics.