Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  15:29 2 març 2020
m
dades > senyes
Llínea 16: Llínea 16:  
Durant sigles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]] ''va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.
 
Durant sigles, la [[Teoria geocèntrica|visió geocèntrica]] que el [[Sol]] i els atres [[planeta|planetes]] giraven al voltant de la [[Terra]] no es va qüestionar. Esta visió era la que pels nostres sentits s'observava. En el [[Renaiximent]], [[Nicolau Copèrnic]] va propondre el [[model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]]. El seu treball ''[[De revolutionibus orbium coelestium]] ''va ser defés, divulgat i corregit per [[Galileo Galilei]] i [[Johannes Kepler]], autor de [[Harmonices Mundi]], en el qual es desenrolla per primera vegada la tercera ''llei del moviment planetari''.
   −
Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per a millorar les seues observacions. La disponibilitat de dades observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vore la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]] ''). Al principi a soles es varen obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del sigle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant aixina la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vore [[Astrofísica]]).
+
Galileu va afegir la novetat de l'us del [[telescopi]] per a millorar les seues observacions. La disponibilitat de senyes observacionals precisos portar a indagar en teories que explicaren el comportament observat (vore la seua obra ''[[Sidereus Nuncius]] ''). Al principi a soles es varen obtindre regles ad-hoc, com les [[Lleis de Kepler|lleis del moviment planetari de Kepler]], descobertes a principis del sigle XVII. Va ser [[Isaac Newton]] qui va estendre cap als cossos celests les teories de la [[gravetat]] terrestre i conformant la ''Llei de la gravitació universal'', inventant aixina la mecànica celest , en el que va explicar el moviment dels planetes i conseguint unir el buit entre les lleis de Kepler i la dinàmica de Galileu. Això també va supondre la primera unificació de l'astronomia i la [[física]] (vore [[Astrofísica]]).
   −
Posteriorment a la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de l'any [[1670]] aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de dades creixent per als científics.
+
Posteriorment a la publicació dels [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principis Matemàtics]] d'Isaac Newton (que també va desenrollar el telescopi reflector), es va transformar la navegació marítima. A partir de l'any [[1670]] aproximadament, utilisant instruments moderns de latitut i els millors rellonges disponibles s'ubicà cada lloc de la Terra en un planisferi o mapa, calculant per això la seus latitut i la seua llongitut. La determinació de la latitut va ser fàcil pero la determinació de la llongitut va ser molt més delicada. Els requeriments de la navegació supondre una empenta per al desenroll progressiu d'observacions astronòmiques i instruments més precisos, constituint una base de senyes creixent per als científics.
    
A finals del [[sigle XIX]] es va descobrir que, en descompondre la llum del Sol, es podien observar multitut de llínies d'espectre (regions en les quals hi havia poca o gens de llum). Experiments en gasos calents varen mostrar que les mateixes llínies podien ser observades en l'espectre dels [[gas]]os, llínies específiques corresponents a diferents [[element químic|elements químics]]. D'esta manera es va demostrar que els elements químics en el Sol (majoritàriament [[hidrogen]]) podien trobar igualment en la Terra. De fet, l'[[heli]] va ser descobert primer en l'espectre del Sol i més tart es va trobar en la Terra, d'aquí el seu nom.
 
A finals del [[sigle XIX]] es va descobrir que, en descompondre la llum del Sol, es podien observar multitut de llínies d'espectre (regions en les quals hi havia poca o gens de llum). Experiments en gasos calents varen mostrar que les mateixes llínies podien ser observades en l'espectre dels [[gas]]os, llínies específiques corresponents a diferents [[element químic|elements químics]]. D'esta manera es va demostrar que els elements químics en el Sol (majoritàriament [[hidrogen]]) podien trobar igualment en la Terra. De fet, l'[[heli]] va ser descobert primer en l'espectre del Sol i més tart es va trobar en la Terra, d'aquí el seu nom.

Menú de navegació