Canvis

'''August Landmesser''' ([[Moorrege]], [[districte de Pinneberg]], [[Schleswig-Holstein]], [[Alemània]], [[24 de maig]] de [[1910]] - [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]], [[17 d'octubre]] de [[1944]]?) fon un treballador alemà de les drassanes Blohm und Voss d'[[Hamburc]].

'''August Landmesser''' ([[Moorrege]], [[districte de Pinneberg]], [[Schleswig-Holstein]], [[Alemània]], [[24 de maig]] de [[1910]] - † [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]], [[17 d'octubre]] de [[1944]]?) fon un treballador alemà de les drassanes Blohm und Voss d'[[Hamburc]].

La seua figura va prendre rellevància a raïl de la fotografia presa en [[1936]] en el seu centre de treball, drassanes Blohm und Voss d'Hamburc, en la que un gran número de persones, totes elles treballadors de la drassana, fan la salutació nazi en un acte oficial sent ell l'únic que no realisa el mateix, permaneixent en els braços creuats. La fotografia en qüestió s'ha titulat ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' i és una mostra del corage front al [[nazisme]].

La seua figura va prendre rellevància a raïl de la fotografia presa en l'any [[1936]] en el seu centre de treball, drassanes Blohm und Voss d'Hamburc, en la que un gran número de persones, totes elles treballadors de la drassana, fan la salutació nazi en un acte oficial sent ell l'únic que no realisa el mateix, permaneixent en els braços creuats. La fotografia en qüestió s'ha titulat ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' i és una mostra del corage front al [[nazisme]].

La fotografia ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" de [[Berlín]] en l'antiga sèu de [[Gestapo]], les SS i la Reichssicherheitshauptamt en el número 8 del carrer Prinz Albrecht des de [[1945]] despuix de la presa de la ciutat per les tropes de l'Eixèrcit Roig de l'URSS que va posar fi al règim nazi en la batalla de Berlín.  

La fotografia ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" de [[Berlín]] en l'antiga sèu de [[Gestapo]], les SS i la Reichssicherheitshauptamt en el número 8 del carrer Prinz Albrecht des de [[1945]] despuix de la presa de la ciutat per les tropes de l'Eixèrcit Roig de l'URSS que va posar fi al règim nazi en la batalla de Berlín.  

== Biografia ==

== Biografia ==

August Landmesser va nàixer el 24 de maig de 1910 en la població de Moorrege del districte de Pinneberg, en l'estat federat de Schleswig-Holstein en Alemània. En [[1931]], aparentment en l'única esperança de que la seua afiliació li ajudara a conseguir una ocupació, es va afiliar al [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] en el que va militar fins a [[1935]], quan fon expulsat per la seua relació en Irma Eckler, d'orige judeu, a qui havia conegut en [[1933]] i en qui es va unir i va tindre una filla en [[1935]]. No va poder casar-se llegalment en estar en vigor les [[Lleis de Nuremberg]] que ho impedien.

August Landmesser va nàixer el 24 de maig de 1910 en la població de Moorrege del districte de Pinneberg, en l'estat federat de Schleswig-Holstein en Alemània. En [[1931]], aparentment en l'única esperança de que la seua afiliació li ajudara a conseguir una ocupació, es va afiliar al [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] en el que va militar fins a l'any [[1935]], quan fon expulsat per la seua relació en Irma Eckler, d'orige judeu, a qui havia conegut en [[1933]] i en qui es va unir i va tindre una filla en l'any [[1935]]. No va poder casar-se llegalment en estar en vigor les [[Lleis de Nuremberg]] que ho impedien.

Va entrar a treballar en les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc (a on en [[1936]] fon realisada la fotografia que li va donar rellevància). Es va casar en Irma Eckler, que era d'orige judeu, en la que va tindre dos filles: Ingrid i Irene. En [[1937]] fon detingut en la frontera en [[Dinamarca]], a on intentava fugir en la seua família —formada en eixe moment per la seua dòna i la seua filla major Ingrid. Irma estava embarassada de la seua segona filla, Irene, a qui August no va aplegar a conéixer—. Fon acusat de «deshonrar a la raça» i de «infàmia racial» i empresonat, i ella fon duta a un camp de concentració junt en la seua filla. Allí va donar a llum a la seua segona filla, Irene. Despuix fon separada de les seues filles i duta a un camp d'extermini a on fon assessinada.

Va entrar a treballar en les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc (a on en [[1936]] fon realisada la fotografia que li va donar rellevància). Es va casar en Irma Eckler, que era d'orige judeu, en la que va tindre dos filles: Ingrid i Irene. En l'any [[1937]] fon detingut en la frontera en [[Dinamarca]], a on intentava fugir en la seua família —formada en eixe moment per la seua dòna i la seua filla major Ingrid. Irma estava embarassada de la seua segona filla, Irene, a qui August no va aplegar a conéixer—. Fon acusat de «deshonrar a la raça» i de «infàmia racial» i empresonat, i ella fon duta a un camp de concentració junt en la seua filla. Allí va donar a llum a la seua segona filla, Irene. Despuix fon separada de les seues filles i duta a un camp d'extermini a on fon assessinada.

Va eixir del camp de concentració en [[1941]] i fon enviat al front a on se li va donar per desaparegut en Ston, una població del comtat de Dubrovnik-Neretva, al sur de l'istme de la península de Pelješac, en febrer de [[1944]]. Fon declarat fallit oficialment en [[1949]].

Va eixir del camp de concentració en l'any [[1941]] i fon enviat al front a on se li va donar per desaparegut en Ston, una població del comtat de Dubrovnik-Neretva, al sur de l'istme de la península de Pelješac, en [[febrer]] de [[1944]]. Fon declarat fallit oficialment en l'any  [[1949]].

Les seues filles varen córrer diferents sòrts: la major, Ingrid, va viure en la seua yaya materna, i la menuda, Irene, fon duta a un orfenat i adoptada. L'història es va mantindre en secret fins a [[1996]], quan Irene la feu pública. Fon ella qui en [[1991]] va descobrir la fotografia en un periòdic antic.  

Les seues filles varen córrer diferents sòrts: la major, Ingrid, va viure en la seua yaya materna, i la chicoteta, Irene, fon duta a un orfenat i adoptada. L'història es va mantindre en secret fins a l'any [[1996]], quan Irene la feu pública. Fon ella qui en [[1991]] va descobrir la fotografia en un periòdic antic.  

== La fotografia ==

== La fotografia ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/August_Landmesser August Landmesser en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/August_Landmesser August Landmesser en Wikipedia]