Diferència entre les revisions de "Austracisme"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|130 px|Carles III d'Habsburc [[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogerm...».) |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]] | [[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]] | ||
| − | A principis del | + | A principis del [[segle XVIII]] es nomenaren '''austriacistes''', '''imperials''', '''alemanys''', o '''[[maulets (història)|maulets]]''' (este últim sobretot en el [[Regne de Valencia]]) als partidaris de l''''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles d'Àustria]]''' de la casa dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]] d'Àustria en el conflicte conegut com la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la [[monarquia hispànica]] una volta mort sense descendència [[Carles II de Castella|Carles II]]. |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 15:33 5 feb 2015
A principis del segle XVIII es nomenaren austriacistes, imperials, alemanys, o maulets (este últim sobretot en el Regne de Valencia) als partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria de la casa dels Habsburc d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la monarquia hispànica una volta mort sense descendència Carles II.
Història
El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins al 1703 quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de la Marina Alta.
L'exili austriaciste
L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'Espanya de diverses decenes de mils d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a Archiduc Carles en les seues aspiracions a ocupar el trono de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. L'exili afectà especialment als Estats de la Corona d'Aragó, que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la Corona de Castella en la seua immensa majoria es van mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer exili polític de l'història d'Espanya.