Austracisme

Carles III d'Habsburc

Escut del Sacre Imperi Romanogermànic, la principal possessió dels Habsburc.

A principis del segle XVIII es nomenaren austriacistes, imperials, alemanys, o maulets (este últim en el Regne de Valencia) als partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria de la casa dels Habsburc d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la monarquia hispànica una volta mort sense descendència Carles II.

Història

El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins al 1703 quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de la Marina Alta. El mes famos i destacat austraciste en el Regne de Valencia fon el militar valencià Joan Batiste Basset.

L'exili austraciste

L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'Espanya de diverses decenes de mils d'austracistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a l'Archiduc Carles en les seues aspiracions a ocupar el trono de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. L'exili afectà especialment als Estats de la Corona d'Aragó, que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la Corona de Castella en la seua immensa majoria es van mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer exili polític de l'història d'Espanya.

Bibliografia

• Albareda Salvadó, Joaquim (2010). La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-060-4.