Canvis

[[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]]

[[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]]

A principis del [[segle XVIII]] es nomenaren '''austriacistes''', '''imperials''', '''alemanys''', o '''[[maulets]]''' (este últim en el [[Regne de Valencia]]) als partidaris de l''''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles d'Àustria]]''' de la casa dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]] d'Àustria en el conflicte conegut com la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la [[monarquia hispànica]] una volta mort sense descendència [[Carles II de Castella|Carles II]].

A principis del [[segle XVIII]] es nomenaren '''austriacistes''', '''imperials''', '''alemanys''', o '''[[maulets]]''' (este últim en el [[Regne de Valéncia]]) als partidaris de l''''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles d'Àustria]]''' de la casa dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]] d'Àustria en el conflicte conegut com la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la [[monarquia hispànica]] una volta mort sense descendència [[Carles II de Castella|Carles II]].

== Història ==

== Història ==

El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins al 1703 quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de [[la Marina Alta]]. El mes famos i destacat austraciste en el [[Regne de Valencia]] fon el militar valencià [[Joan Batiste Basset]].

El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins a l'any [[1703]] quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de [[la Marina Alta]]. El més famós i destacat austraciste en el [[Regne de Valéncia]] fon el militar valencià [[Joan Batiste Basset]].

*El [[17 d'agost]] de [[1705]] es proclamà en [[Denia]] solemnement a Carles III d'Austria com a Rei llegítim de Valencia.

*El [[17 d'agost]] de [[1705]] es proclamà en [[Denia]] solemnement a Carles III d'Austria com a Rei llegítim de Valéncia.

*El [[10 d'octubre]] de [[1706]] l'Archiduc Carles jurava en la [[Seu de Valencia]], els [[Furs de Valencia]], sent proclamat com rei en el nom de [[Carles III]].

*El [[10 d'octubre]] de [[1706]] l'Archiduc Carles jurava en la [[Seu de Valencia]], els [[Furs de Valéncia]], sent proclamat com rei en el nom de [[Carles III]].

== L'exili austraciste ==

== L'exili austraciste ==

L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'[[Espanya]] de diverses decenes de mils d'austracistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la [[Guerra de Successió Espanyola]] desencadenada pel rei [[Felip V d'Espanya]] contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a l'[[Carles III l'Archiduc|Archiduc Carles]] en les seues aspiracions a ocupar el trono de la [[Monarquia Hispànica]] després de la mort sense descendència del rei de la [[Casa d'Àustria]] [[Carles II d'Espanya|Carles II]]. L'exili afectà especialment als Estats de la [[Corona d'Aragó]], que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la [[Corona de Castella]] en la seua immensa majoria es van mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer [[exili]] polític de l'[[història d'Espanya]].

L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'[[Espanya]] de diverses decenes de mils d'austracistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la [[Guerra de Successió Espanyola]] desencadenada pel rei [[Felip V d'Espanya]] contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a l'[[Carles III l'Archiduc|Archiduc Carles]] en les seues aspiracions a ocupar el trono de la [[Monarquia Hispànica]] després de la mort sense descendència del rei de la [[Casa d'Àustria]] [[Carles II d'Espanya|Carles II]]. L'exili afectà especialment als Estats de la [[Corona d'Aragó]], que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui varen proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la [[Corona de Castella]] en la seua immensa majoria es varen mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer [[exili]] polític de l'[[història d'Espanya]].

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==