Diferència entre les revisions de "Austracisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle')
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]]
 
[[Archiu:Holy Roman Empire Arms-double head.svg|thumb|esquerra|Escut del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], la principal possessió dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]].]]
  
A principis del [[segle XVIII]] es nomenaren '''austriacistes''', '''imperials''', '''alemanys''', o '''[[maulets]]''' (este últim en el [[Regne de Valéncia]]) als partidaris de l''''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles d'Àustria]]''' de la casa dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]] d'Àustria en el conflicte conegut com la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la [[monarquia hispànica]] una volta mort sense descendència [[Carles II de Castella|Carles II]].
+
A principis del [[sigle XVIII]] es nomenaren '''austriacistes''', '''imperials''', '''alemanys''', o '''[[maulets]]''' (este últim en el [[Regne de Valéncia]]) als partidaris de l''''[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Archiduc Carles d'Àustria]]''' de la casa dels [[Dinastia dels Habsburc|Habsburc]] d'Àustria en el conflicte conegut com la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la [[monarquia hispànica]] una volta mort sense descendència [[Carles II de Castella|Carles II]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==

Revisió de 19:26 24 gin 2016

Carles III d'Habsburc
Escut del Sacre Imperi Romanogermànic, la principal possessió dels Habsburc.

A principis del sigle XVIII es nomenaren austriacistes, imperials, alemanys, o maulets (este últim en el Regne de Valéncia) als partidaris de l'Archiduc Carles d'Àustria de la casa dels Habsburc d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quina casa europea heretava els diferents estats de la monarquia hispànica una volta mort sense descendència Carles II.

Història

El moviment anà agafant força progressivament i no fon fins a l'any 1703 quan tingué una importància considerable, sobretot en la comarca de la Marina Alta. El més famós i destacat austraciste en el Regne de Valéncia fon el militar valencià Joan Batiste Basset.

L'exili austraciste

L'exili austriaciste fon l'abandó forçós d'Espanya de diverses decenes de mils d'austracistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebelat i haver recolzat a l'Archiduc Carles en les seues aspiracions a ocupar el trono de la Monarquia Hispànica despuix de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. L'exili afectà especialment als Estats de la Corona d'Aragó, que majoritàriament es decantaren per l'Archiduc, a qui varen proclamar com el seu sobirà en el títul de Carles III, mentres que els habitants de la Corona de Castella en la seua immensa majoria es varen mantindre fidels a Felip de Borbó. Esta emigració forçosa és considerada per alguns historiadors com el primer exili polític de l'història d'Espanya.

Bibliografia

  • Albareda Salvadó, Joaquim (2010). La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-060-4.

Vore tambe