Avellana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Corylus avellana.jpg

L'avellana és una classe d'anou comestible, fruita de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoidal, en un diàmetro aproximat de 10 a 15 milímetros Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'estaja la llavor. La closca fibrosa es seca durant la maduració.

Nutrició

Té un alt valor nutricional: 16% de proteïnes i 62% d'olis insaturables. Ademés, conté significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, fòsfor i potassi.

Gastronomia

El núcleu de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sancer o trinchat). La pell fina fosca que recobrix la llavor pot tindre un gust amarc per lo que a vegades se retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades en els hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any[1] i es solen menjar crues, torrades, fregides o salades.[1] S'usen en profusió en pastiços,[1] picades, salses,[1] gelats[1] i en confiteria, garrapinyades o barrejades en chocolate. També es poden usar per a fer oli alimentari.

En Àustria, en especial en Viena, les avellanes trinchades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.

També es produïx en cantitats comercials en atres llocs del sur d'Europa i al noroest dels Estats Units.

Cultura popular

  • En l'antiguetat se li varen donar numeroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la fertilitat.

Vore també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ls