Diferència entre les revisions de "Avió"
m (Text reemplaça - ' electric ' a ' elèctric ') |
(Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície') |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Avió''', també denominat aeropla, és una aeronau més pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o més motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans. | '''Avió''', també denominat aeropla, és una aeronau més pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o més motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans. | ||
| − | Segons la definició de l'[[OACI]] és una aeronau propulsada per motor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccions aerodinamiques eixercides sobre | + | Segons la definició de l'[[OACI]] és una aeronau propulsada per motor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccions aerodinamiques eixercides sobre superfícies que permaneixen fixes en determinades condicions de vol. |
En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador i en el cas dels que superen la velocitat del so se denominen [[avions supersonics]]. | En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador i en el cas dels que superen la velocitat del so se denominen [[avions supersonics]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Principi de funcionament == | == Principi de funcionament == | ||
| − | El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa | + | El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa produïxca una sustentació.Esta s'origina en la diferencia de pressions entre la part superior i inferior de l'ala, produïda per la seua forma especial. |
== Estructura d'un avió == | == Estructura d'un avió == | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
* El fuselage (funció d'albergar a les persones i a lacarrega) | * El fuselage (funció d'albergar a les persones i a lacarrega) | ||
* El sistema establisador (funció d'establisar l'avio envol) | * El sistema establisador (funció d'establisar l'avio envol) | ||
| − | * Les | + | * Les superfícies de mane (funció de dirigir l'avió envol) |
b) El Tren d'aterrisage: | b) El Tren d'aterrisage: | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
El grup de Sistemes Auxiliars complix dos comesos: | El grup de Sistemes Auxiliars complix dos comesos: | ||
| − | a) Permetre les funcions primaries de l'avió (control,govern i seguritat): Per | + | a) Permetre les funcions primaries de l'avió (control,govern i seguritat): Per al control, govern i seguritat de l'aeronau, es disposade: |
* Sistema elèctric | * Sistema elèctric | ||
* Sistema de combustible | * Sistema de combustible | ||
Última revisió del 21:40 5 jul 2022
.jpg)
Avió, també denominat aeropla, és una aeronau més pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o més motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans.
Segons la definició de l'OACI és una aeronau propulsada per motor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccions aerodinamiques eixercides sobre superfícies que permaneixen fixes en determinades condicions de vol.
En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador i en el cas dels que superen la velocitat del so se denominen avions supersonics.
Classificació[editar | editar còdic]
Els distints tipos d'avions se dividixen en els civils i militars. Entre els d'us civil estan els avions de turisme,entrenament, escola, transport de passagers, transport de carrega, sanitaris, fumigacio, fotografics , etc. Cada una d'estes divisions tenen caracters be definits. Per eixemple, un avió escola te gran robustea, una reduïda potencia, baixes velocitats de vol, aterrisage i desagafe, i atres caracteristiques.
Avions militars: Entre els avions militars trobes als hidroavions, torpeders, avions de vigilancia, avions de combat, avions d'observació per a reglage de tir o per a ubicar posicions de tropes enemigues, també avions d'enllaç i helicopters, avions de transport de tropes, carreguers, avions fotografics,bombarders, avions de caça, avions de gran maniobrabilitat i potencia de foc per a recolçament de tropes de terra, avions interceptors, d'entrenament, etc. Els avions militars se diferencien dels civils per tindre les seues parts vitals blindades, gran maniobrabilitat i capacitats acrobatiques, entre atres coses.
Principi de funcionament[editar | editar còdic]
El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa produïxca una sustentació.Esta s'origina en la diferencia de pressions entre la part superior i inferior de l'ala, produïda per la seua forma especial.
Estructura d'un avió[editar | editar còdic]
Des del punt de vista de la seua funció, podem dividir lesparts d'un avió en tres grups:
1) Grup estructural o cèlula
2) Grup motopropulsor
3) Grup de sistemes auxiliars
Grup estructural o cèlula[editar | editar còdic]
Agrupa les parts de l'avió que eixercixen les funcions de sustentació,alberc de la tripulació, passage i carrega, i esmortiment de l'aterrisage.
En este grup estructural o cèlula distinguim:
a) El grup planejador, compost per:
- Les ales (funció de sustentar)
- El fuselage (funció d'albergar a les persones i a lacarrega)
- El sistema establisador (funció d'establisar l'avio envol)
- Les superfícies de mane (funció de dirigir l'avió envol)
b) El Tren d'aterrisage: La seua funció és esmortir la presa de terra i dirigir latrayectoria de l'avió en el sol. Existixen diversos tipos de trensd'aterrisages: fixos, retractils, d'amerisage (hidroavions), en esquins (sobreneu).
Grup motopropulsor[editar | editar còdic]
Proporciona a l'avió la potencia (motors d'heliç) o espente(motors de reaccio) necessari per a desagafar del sol, mantindre-ho en l'aire iaccelerar-ho. La seua funció és véncer les resistencies que s’oponen a l'alvançde l'aeronau. El grup motopropulsor pot estar compost per un o més motors convencionals de pistó, per un o més motors turbohélices, o per un o més motors a reacció.
Grup de sistemes auxiliars[editar | editar còdic]
El grup de Sistemes Auxiliars complix dos comesos:
a) Permetre les funcions primaries de l'avió (control,govern i seguritat): Per al control, govern i seguritat de l'aeronau, es disposade:
- Sistema elèctric
- Sistema de combustible
- Sistema hidraulic
- Sistema neumatic
- Sistema d'oxigen
b) Proporcionar confort al passage i a la tripulació, es disposade:
- Sistema d'aire acondicionat
- Sistema de presurisació
No tots els avions estan dotats de tots els sistemes. Segons l'activitat que vaja a desenrollar l'avió i segons els motors del mateix, se disposaran dels sistemes necessaris. Aixina, mentres que els sistemes elèctric i decombustible són necessaris en tots els avions, els sistemes de presurisació i d'oxigen soles són precisos en avions que volen per damunt de 12.000 peus, o el sistema neumatic soles és necessari en avions en motors turbohélices o de reacció (en els que és possible obtindre aire a pressió).