Canvis

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues.  

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, ausades, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

== Història ==

== Història ==