Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
11 bytes afegits ,  10:50 25 jul 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:     
== Història ==
 
== Història ==
La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].  
+
La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].  
    
<center>
 
<center>
Llínea 23: Llínea 23:     
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En valencià representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a /b/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual /β/. En canvi a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia /p/ (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és /ap/, pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia //. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
+
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a [b] en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia []. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
    
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
Llínea 30: Llínea 30:  
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
 
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
 
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
 
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme AB):
+
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme ''ab''):
 
# àrap, no àrab, pero arabisar
 
# àrap, no àrab, pero arabisar
 
# verp, no verb, pero verbal
 
# verp, no verb, pero verbal
1492

edicions

Menú de navegació