Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. | + | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. |
| | | |
| <center> | | <center> |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| | | |
| == Fonètica == | | == Fonètica == |
− | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a /b/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual /β/. En canvi a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia /p/ (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és /ap/, pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia /aβ/. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme. | + | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a [b] en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme. |
| | | |
| == Ortografia == | | == Ortografia == |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| * En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. | | * En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. |
| * Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. | | * Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. |
− | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme AB): | + | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme ''ab''): |
| # àrap, no àrab, pero arabisar | | # àrap, no àrab, pero arabisar |
| # verp, no verb, pero verbal | | # verp, no verb, pero verbal |