Diferència entre les revisions de "B"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''B''' és la segona lletra de l'alfabet valencià i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfa...»)
 
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''B''' és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]).
+
[[Archiu:Latin B.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra B]]
 +
La '''B''', '''b''' en minúscula, és la segona lletra de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[consonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]).
  
 
== Història ==
 
== Història ==
La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].  
+
La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].  
  
 
<center>
 
<center>
Llínea 23: Llínea 24:
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En valencià representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a /b/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual /β/. En canvi a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia /p/ (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és /ap/, pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia //. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
+
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a [b] en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia []. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
Llínea 29: Llínea 30:
 
* En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
 
* En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
 
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
 
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
+
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, [[abdomen]].
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme AB):
+
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ''ab''):
# àrap, no àrab, pero arabisar
+
# [[àrap]], no àrab, pero arabisar.
# verp, no verb, pero verbal
+
# [[verp]], no verb, pero verbal.
# mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme
+
# [[mossàrap]], no mossàrab, pero mossarabisme.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
 +
== Vore també==
 +
*[[Alfabet valencià]]
 +
*[[Dígraf]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|B}}
 +
{{Commonscat|B}}
 +
 +
[[Categoria:Llingüística]]
 +
[[Categoria:Valencià]]
 +
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
 
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]

Última revisió del 20:59 28 set 2022

Lletra B

La B, b en minúscula, és la segona lletra de l'alfabet valencià i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa). El seu nom és be o be alta (per a distinguir-la de la ve baixa).

Història[editar | editar còdic]

La lletra be provablement té l'orige en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'alfabet protosemític i en l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.

Jeroglífic egipci
(casa) pr
Proto-Semític
(casa)
Fenici
Beth
Grec
Beta
Etrusc
B
Llatí
B
Jeroglífic Proto-Semític Fenici Beta Etrusc Llatí

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a [b] en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la ve baixa, pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu be alta[editar | editar còdic]

  • En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
  • En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
  • Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
  • Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (excepte en l'arcaisme ab):
  1. àrap, no àrab, pero arabisar.
  2. verp, no verb, pero verbal.
  3. mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme.

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons