Diferència entre les revisions de "Bajoca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
La '''bajoca''' o bajoqueta és una verdura frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.
+
La '''bajoca''' o bajoqueta és una [[Verdura|verdura]] frut de la planta denominada ''bajoquera'', és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.
  
 
És el frut d'una planta trepadora de la família de les ''Favàcees'', de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de [[Fesol|fesol vert]] i un llegum quan nos referim a fesol sec.
 
És el frut d'una planta trepadora de la família de les ''Favàcees'', de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de [[Fesol|fesol vert]] i un llegum quan nos referim a fesol sec.

Revisió de 10:06 23 set 2016

La bajoca o bajoqueta és una verdura frut de la planta denominada bajoquera, és una planta herbàcea de brot prim i en espiral, fulls grans, trifoliats, flors blanques o grogues i fruts en llegum, llarcs i esclafats, en vàries llavors arrenyonades. La bajoca és originària d'Amèrica.

És el frut d'una planta trepadora de la família de les Favàcees, de forma aplanada i allargada i color vert, que conté vàries llavors en el seu interior. La seua baïna és pot menjar i es considera una verdura quan parlem de fesol vert i un llegum quan nos referim a fesol sec.

Se li denomina de diferents maneres segons el seu país de procedència.

Quan se seca la baïna, es torna fibrosa i les llavors menjadores adquirixen diferents colors segons l'espècie i tenen una atra denominació (fríjoles, faves, fesols, pochas,..) i diferent composició nutricional, alta en proteïnes, consumint-se com a grans secs.

Procedix d'Amèrica i la bajoca va començar a cultivar-se en Mèxic i Guatemala fa més de 7.000 anys a.C, estenent-se per tota Amèrica del Sur, en totes les seues varietats. Els exploradors d'Índies les varen portar a Europa i d'allí a Àfrica i a Àsia, estenent-se el seu cultiu per tot lo món.