Diferència entre les revisions de "Baladre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 22: Llínea 22:
 
</gallery>
 
</gallery>
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234.
 +
* Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
 +
* Christoph Köchel: Oleander. Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-6653-4
 +
* Gechtman C, Guidugli F, Marocchi A, Masarin A, Zoppi F, "Unexpectedly dangerous escargot stew: Oleandrin poisoning through the alimentary chain." J Anal Toxicol (2006) 30 (9) 683.
 +
* F. J. J. Pagen, Oleanders: Nerium L. and the oleander cultivars, Wageningen, Agricultural University, 1988. ISBN 9067541079.
 +
* G.López González.(2001) Los árboles y arbustos la península ibérica y Baleares. Ed.Mundi.Prensa
 +
* J.A.Devesa.(1995) Vegetación y Flora de Extremadura. Ed. Universitas
 +
* Wolfgang Hensel. Plantas medicinales; Ediciones Omega, ISBN 978-84-282-1479-7.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 17:15 20 oct 2022

Baladre

El baladre (del llatí verâtrum) és un abruixell de la família de les apocinàcees (Nerium oleander), en moltes rames, en fulles persistents i llanceolades, flors en grup de color rosa, blanc, rogenc o groc que florixen en l'estiu.

És verinós per la seua activitat cardiotònica més ràpida que la de la digital. Totes les parts són tòxiques pero sobre tot les flors.

Creix en tot tipo de terrenys, des del nivell de la mar fins als 1.200 m d'altura, preferix la proximitat d'un curs d'aigua i soporta l'aridea del terreny gràcies a les seues potents raïls que arriben a l'humitat freàtica.

És originari de la regió mediterrànea, molt freqüent en la Comunitat Valenciana, a on creix de forma espontànea, per lo general prop dels rius.

Galeria fotogràfica

Diferents tipos de Baladre:

Referències

Bibliografia

  • Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234.
  • Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
  • Christoph Köchel: Oleander. Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-6653-4
  • Gechtman C, Guidugli F, Marocchi A, Masarin A, Zoppi F, "Unexpectedly dangerous escargot stew: Oleandrin poisoning through the alimentary chain." J Anal Toxicol (2006) 30 (9) 683.
  • F. J. J. Pagen, Oleanders: Nerium L. and the oleander cultivars, Wageningen, Agricultural University, 1988. ISBN 9067541079.
  • G.López González.(2001) Los árboles y arbustos la península ibérica y Baleares. Ed.Mundi.Prensa
  • J.A.Devesa.(1995) Vegetación y Flora de Extremadura. Ed. Universitas
  • Wolfgang Hensel. Plantas medicinales; Ediciones Omega, ISBN 978-84-282-1479-7.

Enllaços externs

Commons