Edició de «Balansiya»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
  
'''Balànsiya''' fon el nom en qué fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'época àrap. La [[ciutat de Valéncia]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
+
'''Balànsiya''' fou el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'època àrap. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
  
 
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
 
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.
+
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.
  
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero provablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va eixercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dona orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap rest. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
+
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.
  
En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
+
A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
  
== Valéncia durant la Taifa ==
+
== València durant la Taifa ==
 +
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc]]
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
+
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb un breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.
  
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
+
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
  
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al al front.
+
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el rei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
  
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
+
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
  
Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
+
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
  
Ausades, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fon rendida a [[Jaume I]].
+
== Vegeu també ==
 
+
* [[Valentia]], la València romana.
== Vore també ==
 
* [[Valentia]], la Valéncia romana.
 
 
* [[Taifa de Balansiya]].
 
* [[Taifa de Balansiya]].
* [[Conquista de la ciutat de Valéncia]].
+
* [[Conquesta de la ciutat de València]].
* [[Regne de Valéncia]].
+
* [[Regne de València]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 33: Llínea 32:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'a on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.
+
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.
 
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
 
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
 +
{{Portal de València}}
  
[[Categoria:Història Valenciana]]
+
[[Categoria:Geografia històrica del Regne Valencià]]
 +
[[Categoria:Geografia de València]]
 +
[[Categoria:Història de València]]
 +
[[Categoria:Poblacions de Xarq al-Àndalus]]
 +
[[Categoria:Època musulmana al Regne Valencià]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!