Edició de «Banc de Valéncia»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Fon fundat el [[20 de març]] de l'any [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En l'any [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].
+
Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].
  
−
En l'any [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].
+
En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].
  
−
En l'any [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys [[1980]], en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver tres canvis en la presidència, en l'any [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirado Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa.
+
En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys [[1980]], en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirado Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa.
  
−
A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En l'any [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat.
+
A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat.
  
 
Les seues accions cotisaven en el Mercat Continu espanyol i el seu "ticker" o acrònim en la Bossa espanyola era "'''BVA'''".
 
Les seues accions cotisaven en el Mercat Continu espanyol i el seu "ticker" o acrònim en la Bossa espanyola era "'''BVA'''".

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Banc_de_Valéncia»