Diferència entre les revisions de "Barranc del Carraixet"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:2006 11 05 Barranc del Carraixet des de la Via Xurra a Alboraia 01.jpg|300px|right|thumb|Barranc del Carraixet.]] |
| − | El Barranc del Carraixet naix en [[Gàtova]] i desemboca en [[Alboraya]]. Com tot barranc és una corrent discontinua d'[[aigua]] pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural. | + | El '''Barranc del Carraixet''' naix en [[Gàtova]] i desemboca en [[Alboraya]]. Com tot barranc és una corrent discontinua d'[[aigua]] pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural. |
== Biotipo == | == Biotipo == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Bétera === | === Bétera === | ||
| − | En acabant el barranc descendix als | + | En acabant el barranc descendix als térmens de [[Bétera]] i Olocau a on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, el barranc està pràcticament sec. |
<gallery> | <gallery> | ||
| − | + | File:Barranc del Carraixet al seu pas per Olocau.jpg| | |
</gallery> | </gallery> | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de [[Carpesa]] i [[Alfara del Patriarca]] i de les séquies, el seu caixer està canalisat. | El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de [[Carpesa]] i [[Alfara del Patriarca]] i de les séquies, el seu caixer està canalisat. | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | + | File:Carraixet entre Tavernes Blanques i Almàssera.JPG | |
</gallery> | </gallery> | ||
==== Part final ==== | ==== Part final ==== | ||
| − | En esta part comprén els | + | En esta part comprén els térmens d'[[Alboraya]], [[Tavernes Blanques]] i [[Almàssera]]. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque hi ha naiximents d'aigües subterrànees. Per últim desemboca en el [[Mar Mediterràneu]]. |
<gallery> | <gallery> | ||
| − | Archiu:Desembocadura | + | Archiu:Alboraya. Desembocadura del Carraixet.JPG |
</gallery> | </gallery> | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua. | •En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua. | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | Archiu: | + | Archiu:Bcarrai.jpg |
</gallery> | </gallery> | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret. | Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret. | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | + | File:Ullal del Pont Sec al Barranc del Carraixet 11.jpg | |
</gallery> | </gallery> | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
Les [[au|aus]] ''terrestres'' són [[teuladí|taulains]] i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet | Les [[au|aus]] ''terrestres'' són [[teuladí|taulains]] i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | Archiu: | + | Archiu:Aucar.jpg |
</gallery> | </gallery> | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el [[samaruc]], que també constituïxen l'aliment de moltes aus. | Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el [[samaruc]], que també constituïxen l'aliment de moltes aus. | ||
<gallery> | <gallery> | ||
| − | Archiu: | + | Archiu:Pcarrai.jpg |
</gallery> | </gallery> | ||
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
| + | <gallery> | ||
| + | Archiu:Ermieix.jpg | ||
| + | </gallery> | ||
| + | |||
En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'[[Ermita dels Peixets]]. Atra ermita és l'[[Ermita de Sant Cristòfol]]. | En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'[[Ermita dels Peixets]]. Atra ermita és l'[[Ermita de Sant Cristòfol]]. | ||
Última revisió del 13:08 16 gin 2024
El Barranc del Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d'aigua pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural.
Biotipo[editar | editar còdic]
Naiximent[editar | editar còdic]
El barranc de Carraixet, primer forma part d'un conjunt de rambles de la Serra Calderona. En Gàtova estes rambles formen un únic cabal que descendix des de la Serra Calderona cap a l'horta.La seua mare presenta chicotets aqüífers i és prou abrupta.
Bétera[editar | editar còdic]
En acabant el barranc descendix als térmens de Bétera i Olocau a on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, el barranc està pràcticament sec.
Horta nort[editar | editar còdic]
El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de Carpesa i Alfara del Patriarca i de les séquies, el seu caixer està canalisat.
Part final[editar | editar còdic]
En esta part comprén els térmens d'Alboraya, Tavernes Blanques i Almàssera. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque hi ha naiximents d'aigües subterrànees. Per últim desemboca en el Mar Mediterràneu.
Biocenosi[editar | editar còdic]
El Barranc de Carraixet alberga tant animals terrestres com marins. Destaquen les aus, peixos i chicotets mamífers. Entre ells s'establixen relacions tròfiques i hi han productors, descomponedors, consumidors primaris, consumidors secundaris i consumidors terciaris. En el Barranc hi han dos classes de biocenosis, una en la part seca i atra en la humida que són totalment diferents.
Part seca i naiximent[editar | editar còdic]
Plantes[editar | editar còdic]
Les plantes que hi ha són típiques del clima mediterràneu. Són plantes de chicotet tamany com arbusts i brossa.
•En el naiximent creixen Pins, garroferes, llentiscles, oliveres, mores i romer entre atres.
•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua.
Animals[editar | editar còdic]
Mamífers[editar | editar còdic]
Els mamífers de la part seca són chicotets i són herbívors, majoritàriament conills encara que també es poden trobar javalins.També podem trobar mamífers de tamany mijà, pero en captivitat, que pasturen pel barranc.
Aus[editar | editar còdic]
Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'àguila i el falcó, pero la gran majoria són teuladins, oronetes, perdius, guales, tórtoles, coloms i muçols.
Reptils[editar | editar còdic]
Podem trobar reptils com els fardachos i les serps.
Amfibis[editar | editar còdic]
Els únics amfibis que viuen són granotes a on tenen aigua.
Part aquàtica[editar | editar còdic]
Plantes[editar | editar còdic]
Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret.
Animals[editar | editar còdic]
Mamífers[editar | editar còdic]
Els únics mamífers que viuen són les rates d’aigua que habiten en les illes formades per l'acumulacio de terra que les plantes mantenen.
Aus[editar | editar còdic]
Aus aquàtiques[editar | editar còdic]
Són les fojes, polles, garces, collverts, galls de canyar, martí peixcador, garceta comú, calamó, gavina reidora i argons comú i real.
Terrestres[editar | editar còdic]
Les aus terrestres són taulains i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet
Reptils[editar | editar còdic]
El reptil més significatiu és la tortuga mediterrànea d'aigua o Gàlapag europeu que està en perill d'extinció, també viuen fardachos.
Peixos[editar | editar còdic]
Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el samaruc, que també constituïxen l'aliment de moltes aus.
Curiositats[editar | editar còdic]
En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'Ermita dels Peixets. Atra ermita és l'Ermita de Sant Cristòfol.