Edició de «Basílica del Lledó»

[[Image:Basílica de la Mare de Déu del Lledó (Castelló de la Plana).JPG|thumb|250px|La Basílica del Lledó]]
La '''Basílica del Lledó''' és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l'image de la [[Mare de Deu del Lledó]] que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat.

== Història ==
[[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]]

La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.

El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueològiques que daten del [[sigle II]] d.C. 

Durant l'[[Edat Mija]] el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com [[L'Alcalatén]] o [[La Plana]]. Segons els documents, els pobles veïns de [[Vilarreal]] i [[Almassora]] peregrinen a l'ermitori del Lledó des de l'any [[1394]]. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]].

== La Santa Troballa ==  
[[Image:Stroballa.jpg|thumb|250px|Santa Troballa (ceramiste Guallart)]]

La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.

L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. 

Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. 

== El topònim de Lledó ==     

El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.

== Traçat actual ==

El traçat actual del temple se deu a Joan Ibáñez en el [[sigle XVII]] i una actuació posterior en el [[sigle XVIII]]. Les obres duraren més de 40 anys, des del [[14 d'octubre]] de [[1724]] fins a [[1766]].

== Descripció ==

El temple conté capelles laterals en la seua part esquerra dedicades a Sant Miquel, al Sagrat Cor i a la Verge de la Taronja. En la part dreta dos altars, un dedicat a la Sagrada Família i atre a la Magdalena (Santa Maria Magdalena). En est últim destaquen les pintures de Porcar i [[Traver Calzada]]. En el creuer, els altars de [[Sant Vicent Ferrer]] i de [[Sant Cristòfol]], patró de la ciutat de Castelló. 

Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.

És el major temple rural del [[Regne de Valéncia]].

== Vore també ==

* [[Mare de Deu del Lledó]]
* [[Perot de Granyana]]
* [[Lledó (nom)]]

== Referències ==
* Badía Margarit, Antonio M. (1966,): Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, Strasbourg, p.51
* BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Bolletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14
* Díaz Manteca, Eugenio (1985): Notas documentales sobre el Lledó medieval (nuevas aportaciones).En Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Any I. Núm. 4. Castelló. pp. 57-72
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana]
* Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 7-21

== Bibliografia ==
* Balbas, Juan A. (1890): La Virgen del Lidón. Apuntes históricos. Castellón
* Sánchez Gozalbo, Ángel (1965): La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los Jurados. En Lledó en la Història. Castelló (1995)

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}}

[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]