Canvis

sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
== Història ==
 
== Història ==
 
[[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]]
 
[[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]]
 +
 
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.
 
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.
   Llínea 11: Llínea 12:     
== La Santa Troballa ==   
 
== La Santa Troballa ==   
 +
[[Image:Stroballa.jpg|thumb|250px|Santa Troballa (ceramiste Guallart)]]
   −
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
+
La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, [[José Sánchez Adell]].
    
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.  
 
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.  
   −
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''.  
+
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''.
    
== El topònim de Lledó ==     
 
== El topònim de Lledó ==     
   −
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La menuda figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
+
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
    
== Traçat actual ==
 
== Traçat actual ==
Llínea 31: Llínea 33:     
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.
 
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.
 +
 +
És el major temple rural del [[Regne de Valéncia]].
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
    
* [[Mare de Deu del Lledó]]
 
* [[Mare de Deu del Lledó]]
* [[Perot de Granyana]]  
+
* [[Perot de Granyana]]
 +
* [[Lledó (nom)]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Badía Margarit, Antonio M. (1966,): Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, Strasbourg, p.51
 +
* BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Bolletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14
 +
* Díaz Manteca, Eugenio (1985): Notas documentales sobre el Lledó medieval (nuevas aportaciones).En Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Any I. Núm. 4. Castelló. pp. 57-72
 +
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana]
 +
* Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 7-21
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Balbas, Juan A. (1890): La Virgen del Lidón. Apuntes históricos. Castellón
 +
* Sánchez Gozalbo, Ángel (1965): La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los Jurados. En Lledó en la Història. Castelló (1995)
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}}
 
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}}
* [http://www.basilicadellledo.es/historia-de-la-basilica/ Pàgina web Basílica del Lledó]
     −
[[Categoria:Religió]]
+
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
11 187

edicions