Edició de «Basili Magno»

[[File:Chiesa San Basilio Magno (Ejanina)03.jpg|thumb|250px|<center>Sant Basili Magno</center>]]
'''Basili Magno''' ([[330]] - † [[390]]), va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de [[Niça]]. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, [[Sant Gregori|Gregori]], bisbe de Nacianzo o Nacianceno, quina festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica.

A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'[[any]] [[358]], en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals.

Com li va succeir a atres ilustres personages, ''Basili'' no pogué fruir de la soletat i del silenci, que tant volia. Despuix de haver rebut l'ordenació sacerdotal, fon cridat a regir la [[diòcesis de Cesàrea de Capadocia|diòcesis de Cesàrea de Capadocia]], i tingué que dedicar-se a defendre el dogma cristià contra l'arrianisme, que se havia tornat poderós pel recolzament de l'emperador Valente. ''Basili'' rebré aixina la herència de [[Sant Atanasi]], i com ell sabia recolzar-se en l'autoritat del Roman Pontifici per a desemmascarar l'erro. Pero el seu compromís doctrinal no va ser el que li mereixqué, encara en vida, el títul de “Magno”, sino la seua intensa activitat pastoral, que consistí, sobre tot, en els seus vibrants homilies i apassionats opúsculs, com la Carta als jóvens, i en un ric Epistolari.

El tema que tractava en més freqüència i en més força era el de la caritat, la ajuda als germans necessitats. Dirigint-se a un interlocutor ideal, dia: “¿A quí he perjudicat, dius tu, conservant lo que es meu? Dis-me, sincerament, ¿qué te pertany? ¿De quí vares rebre lo que tens? Si tots se acontentaren en lo necessari i donarien el rest als pobres, no hauria ni rics ni pobres”. Pero no se acontentava soles en paraules: en les portes de Cesàrea donà vida a una autèntica ciutat de la caritat  en hospicis, orfandats, hospitals, laboratoris i escoles artesanes.

[[Sant Gregori|Sant Gregori Nacianceno]] naixqué el mateix any que '''Sant Basili''', en l'any [[330]]. Fon un home d'estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar [[Constantinopla]], de la que era bisbe  des de l'any [[381]], a causa dels diversos bandos que dividien a la seua Iglésia. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a [[Nacianzo]], a on muigué en l'any [[389]] o [[390]], deu anys despuix que el seu amic ''Basili''.

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Sants]]
[[Categoria: Sants catòlics]]