Edició de «Beata Inés de Benigànim»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''Beata Inés de Benigànim''' fon una religiosa valenciana, ([[Benigànim]], [[Valéncia]], [[9 de febrer]] [[1625]] - [[21 de giner]] [[1696]]). | |
− | |||
− | La '''Beata Inés de Benigànim''' fon una religiosa valenciana, ([[Benigànim]], [[Valéncia]], [[9 de febrer]] [[1625]] - | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, | + | Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa l'infància servint en casa d'un tio seu, Bertomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "curta del poble". Ademés, patia [[epilèpsia]]. |
Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu. | Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu. | ||
Llínea 10: | Llínea 8: | ||
Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien en Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys. | Ya adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellea de la jove, l'asseja, ella el va refusar fugint per una finestreta ya que vol mantindre la seua virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien en Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplea de la chiqueta, pero l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Ingressa el [[25 d'octubre]] de [[1643]], als díhuit anys. | ||
− | En | + | En [[1644]] fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inés (a partir de [[1690]], per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inés), pero era coneguda com a germana Inés. Va destacar per la seua caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que fea. La seua actitut de servici es reflectix en el dit popular: "Beata Inés, a on et criden, ves". Va tindre molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epilèptics, atres malalties com inflamació de genoll, febres prolongades, etc. Tenia episodis d'èxtasis de gran intensitat mística. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | Vint anys despuix d'haver ingressat, és feta germana de cor, pero com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en [[llatí]]. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que poguera assistir als oficis sense resar, en la mateixa validea com si ho fera. El seu confessor i les seues companyeres estaven d'acort que, si d'una banda era ignorant en les coses del [[Terra|món]], era una persona virtuosa i sàbia en tot lo que fea referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament a tot lo món que li demanava ajuda, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer milacres: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seua intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que fea com a relíquies santes. | |
− | |||
− | + | Morí en el mateix convent el [[21 de giner]] de [[1696]], als 71 anys, sent soterrada en l'església del convent de la Puríssima, despuix de tres dies en els que numerosos fidels varen desfilar davant del seu cos. En l'any [[1729]] es va obrir en [[Valéncia]] la seua causa de beatificació, que va tindre lloc el [[26 de febrer]] de [[1888]] en [[Roma]], sent beatificada pel [[Papa]] [[Lleó XIII]]. | |
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
− | |||
[[Categoria:Religiosos valencians]] | [[Categoria:Religiosos valencians]] |