Beata Inés de Benigànim
Beata Inés de Benigànim
- Biografia.
Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, naix al si d'una família llauradora empobrida i en pocs recursos, pero molt religiosa. Molt pronte mor el seu pare i passa la infància servint en casa d'un tio seu, Bartomeu Tudela, balle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa inocent, feya que apareguera com una persona llimitada i fora tractada com la "simple del poble". A més, patia epilèpsia.
Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentres fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella nomenarà el Nazaré de l'O li demanarà que siga la seua esposa. Llavors decidix abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Deu.
Ja adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellesa de la jove, l'assetja, ella el va refusar fugint per una finestreta ja que vol mantenir la seva virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplesa de la noia, però l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Hi ingressa el 25 d'octubre de 1643, als divuit anys.
En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inès (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inès), però era coneguda com a germana Inès. Va destacar per la seva caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que feia. La seva actitud de servei es reflecteix a la dita popular: "Beata Inès, on et cridin, ves". Va tenir molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epil·lèptics, altres malalties com inflamació de genoll, febres perllongades, etc. Tenia episodis d'èxtasi de gran intensitat mística.
Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que feia com a relíquies santes.
Va morir al mateix convent el 21 de gener de 1696, als 71 anys, essent sebollida a l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que nombrosos fidels van desfilar davant del seu cos. El 1729 es va obrir a València la seva causa de beatificació, que va tenir lloc el 26 de febrer de 1888 a Roma, essent beatificada per Lleó XIII.