Edició de «Beneixama»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 34,89 km² | |superfície = 34,89 km² | ||
|altitut = 592 msnm | |altitut = 592 msnm | ||
| − | |població = 1. | + | |població = 1.703 ([[INE]] [[2018]]) |
|densitat = 51,91 hab./km² | |densitat = 51,91 hab./km² | ||
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca. | |gentilici = beneixamenc, beneixamenca. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]]) | |alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]]) | ||
| − | |web = [ | + | |web = [http://beneixama.es Web Oficial de Beneixama] |
|notes = | |notes = | ||
| − | }} | + | }}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]]. Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 1.703 habitants. |
| − | '''Beneixama''' | ||
== Toponímia == | == Toponímia == | ||
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref> | No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref> | ||
| − | == Geografia == | + | == Geografia física == |
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[raïm|vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/> | Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[raïm|vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/> | ||
| Llínea 40: | Llínea 39: | ||
| width="35%" align="center"| | | width="35%" align="center"| | ||
|- | |- | ||
| − | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[ | + | | width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]] |
| width="30%" align="center"|'''Beneixama''' | | width="30%" align="center"|'''Beneixama''' | ||
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]] | | width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]] | ||
| Llínea 50: | Llínea 49: | ||
</center> | </center> | ||
| − | + | === Barris i pedanies === | |
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''. | En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''. | ||
| Llínea 59: | Llínea 58: | ||
La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila. | La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila. | ||
| − | En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. | + | En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref> |
| − | |||
| − | En | ||
| − | |||
| − | El nou municipi incloïa a [[ | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | |||
| − | |||
El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/> | El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/> | ||
| Llínea 81: | Llínea 74: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]] | [[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]] | ||
| − | L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> | + | L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/> |
| − | |||
| − | L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/> | ||
== Patrimoni == | == Patrimoni == | ||
| Llínea 98: | Llínea 89: | ||
== Urbanisme == | == Urbanisme == | ||
| − | El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> | + | El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/> |
| − | |||
| − | El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. | ||
| − | |||
| − | La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/> | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
| Llínea 146: | Llínea 133: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama] | |
| − | * [ | + | * [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03023&Submit.x=28&Submit.y=9 Índex d'estadística municipal de Beneixama]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant. |
| − | * [ | + | * [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03023 Beneixama en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana] |
| + | * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment]. | ||
| + | |||
{{Municipis de L'Alt Vinalopó}} | {{Municipis de L'Alt Vinalopó}} | ||